Mocar-se

Un teatre de València ha suspès l’obra de Dani Mateo per les amenaces d’un grup d’extrema dreta. Tothom vol llibertat d’expressió però a l’hora de defensar-la molts fan l’orni. Afortunadament, l’Ajuntament ha cedit espai a l’artista. El temor reverencial a allò assenyalat com a sagrat: la servitud voluntària que no flaqueja mai. Sagrat és allò de què no es pot parlar. Es cobreix d’una superstició protectora tot el que es vol situar fora de la mirada escrutadora de la raó humana, per utilitzar-ho com a instrument de poder i discriminació. O t’hi adhereixes o calles. A mi, francament, em costa més entendre que una persona besi una bandera que no pas que s’hi moqui.

En aquest tema hem d’aprendre molt dels Estats Units, on des de la Primera Esmena de la Constitució tenen clar que res pot protegir allò decretat com a sagrat de la crítica de la raó, de la mofa, de la burla. I cremar una bandera, una foto del president, un emblema religiós, la Bíblia o l’Alcorà és un dret fonamental. Més encara: el que aquí alguns en diuen profanar la bandera, és a dir, fer-ne objecte de banalització o d’escarni, allà es pot considerar fins i tot una manera d’honorar-la. La llibertat és més important que un símbol. El dret a ultratjar la bandera és una manera rotunda de demostrar que simbolitza i protegeix la llibertat d’expressió americana, que no s’atura ni davant d’ella.

La llibertat d’expressió té límits, que tenen a veure amb les persones, no amb els símbols. La nostra llibertat comença on acaba la dels altres. I d’això tracten la calúmnia i la injúria. Però ja fa un temps que uns governs mancats d’autoritat i autoestima, debilitats pel poder dels experts i del diner, han anat restringint de manera espectacular la llibertat d’expressió, introduint delictes, com el d’odi, que afavoreixen l’arbitrarietat repressiva. I així es crea un clima d’intimidació incompatible amb una societat oberta.

Tanmateix, la pitjor malaltia per a la llibertat d’expressió és la indiferència i l’acceptació del dictat dels que volen fer callar algú. I retirar-li contractes publicitaris o tancar-li les portes perquè no pugui pujar a l’escenari.