La DO Cava busca el que d'altres ja han trobat
La de la DO Cava és una història d’èxit en alguns aspectes, el més important dels quals ha estat la penetració en mercats exteriors, encara que hagi estat a base de vendre-hi producte a preus de vi de taula. Els líders de l’estratègia de preus van ser Freixenet i Codorníu, als quals es va afegir un nouvingut al sector, García Carrión. La deriva cap a un predomini d’imatge de baixa qualitat va convertir la DO en un marc incòmode per a cavistes especialitzats en bons vins escumosos.
Les dissidències a l’interior de la DO s’han expressat amb sortides com ara la de Raventós i Blanc, o bé la dels vins escumosos DO Penedès Clàssic Penedès. L'última és la d’un grup d’empreses que comparteixen la marca col·lectiva Corpinnat. Per la seva banda, tal com informava aquest diari, Codorníu ha demanat elaborar vi escumós amb l’empara de la DO Catalunya. Si hi afegim que en els últims anys Freixenet, Codorníu i Juvé i Camps han passat de ser familiars a estar en mans d’una multinacional, la primera, i de fons d’inversió les altres dues, el sector es mou en un entorn més aviat convuls. Només hi faltava el boicot del mercat espanyol arran del procés independentista.
En aquest context, la DO Cava està mirant de redefinir-se per tapar les vies d’aigua que hi ha en un vaixell amb problemes de disseny original, que el pas dels anys no ha fet més que agreujar. La primera via d’aigua és la relativa al fet que la DO no es correspon amb cap identitat geogràfica específica. Es va crear no pas amb un territori de referència, que és el que defineix les DO, sinó a partir d’un mètode productiu (el 'champenoise') que es desenvolupava en diferents territoris espanyols. I així va resultar que Sant Sadurní d’Anoia, i el Penedès en general, on hi havia concentrada la producció i el negoci, va passar a ser un “territori” més en una DO configurada per illes inconnexes, repartides per diferents províncies espanyoles. Curiosa cessió de protagonisme d’un territori tan dominant com el Penedès. Potser hauria estat més indicat inventar-se una 'denominació de mètode', en comptes d’utilitzar la d’origen.
Bé, doncs ara la DO Cava està estudiant la possibilitat de fer distingir el producte en funció de les regions d’origen. La qüestió deu ser tècnicament molt complicada (encara que no ho sembla) o políticament arriscada; en qualsevol cas, no es tindrà a punt fins a finals del 2020. Estarem atents a veure en què consisteix. L’aparença és que es tracta d’un pedaç amb (com a mínim) aquests riscos: 1) representa reconèixer que el disseny territorial inicial era un bunyol; 2) afegeix un atribut a una marca que era d’extrema simplicitat; i 3) serveix en safata informació als boicotejadors al producte català i als compradors actius d’altres orígens.
La segona via d’aigua de la DO Cava és l’heterogeneïtat de qualitats que inclou. Per resoldre la confusió, el Consell Regulador es planteja actuar sobre la segmentació i la manera de distingir les diferents tipologies de cava. Recordem que sota el segell Cava hi trobem el cava (de més de 9 mesos), el cava reserva (de més de 15 mesos), el gran reserva (de més de 30 mesos) i el cava de paratge qualificat (de més de 36 mesos). Es dona el cas que els que nodrien amb més ampolles el “gran paratge” han deixat la DO i han creat Corpinnat. De fet, la creació del gran paratge i els esforços actuals per segmentar semblen ser una reacció als moviments que ja fa anys que s’estaven fent per crear una marca compartida de vins escumosos de la gamma més alta al marge del garbuix de qualitats i preus de la DO Cava.
La creació de Clàssic Penedès va tenir com a principals fils conductors el producte amb certificació ecològica i una criança mínima de 15 mesos, sempre amb raïm del Penedès. Era una manera de posar en valor un producte que en el marc de la DO Cava acabava arrossegat pels preus baixos. Corpinnat ha nascut amb fils conductors molt clars: un territori delimitat (tipus denominació d’origen en el seu sentit estricte), collita manual 100% ecològica, 100% de vinificació a la propietat, criança mínima de 18 mesos, collites pròpies o aliances de llarga durada amb viticultors i amb preu de raïm mínim garantit (enguany pagaran el raïm al doble que Freixenet, per exemple), i aplicació d’un reglament d’ús de la marca amb auditories anuals externes. Ni el Clàssic Penedès ni Corpinnat presenten dubtes ni de segmentació ni de zonificació.
En síntesi, la DO Cava va néixer sense una identitat territorial. A més, a la pràctica els productors dominants han fet posicionar la marca en zona de confusió. El temps dirà si els esforços (que, per cert, van a càmera lenta) per corregir aquests problemes seran eficaços. Mentre la DO Cava redefineix el seu nord, les empreses que n’han sortit tenen projectes en el seu ADN coherents i ben estructurats, d’origen i de destí, que no és poca cosa per encarar el futur.
