BANCA

“És el món al revés”

Francisco Celma, soci fundador de la consultora Deloitte, en una imatge d’arxiu.
i Ernesto Ekaizer
18/03/2019
2 min

MadridFrancisco Celma, soci auditor de Deloitte, acusat per l’acusació popular de delictes d’estafa d’inversors i falsedat comptable en el judici per la sortida a borsa de Bankia, va declarar ahir durant set hores -ja és el tercer dia- i tornarà a fer-ho avui, de manera que superarà l’expresident de Bankia Rodrigo Rato, que va consumir tres jornades.

Gairebé al final de les seves respostes a lletrats de la defensa, Celma va exclamar: “És el món al revés”. Responia així a l’advocat de l’acusada Araceli Mora, exconsellera independent, que li va preguntar per quina raó si no li donaven els documents per acabar el treball d’auditoria dels comptes anuals a data de 31 de desembre del 2011, no es va adreçar formalment al Banc d’Espanya i a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CMNV) per informar sobre la impossibilitat de presentar l’informe d’auditoria tenint en compte que BFA-Bankia no li donava la documentació pendent i els comptes formulats i signats. Celma va sostenir que no era assumpte seu i que no tenia obligació de fer-ho.

El document que porta per títol Informe d’auditoria de comptes consolidats, que, segons Celma, va enviar a Rato l’endemà que el president de Bankia li truqués per telèfon, el 18 d’abril del 2011, és un simple paper, sense logotip de Deloitte. Es tracta d’un “paper” sense excepcions, amb un paràgraf d’èmfasi o alerta en relació al fet que el pla de Rato estava pendent d’aprovar pel Banc d’Espanya.

L’esborrany bo, sense logo

Però vet aquí que tampoc porta logotip l’esborrany que va lliurar Celma a la reunió del comitè d’auditoria del 25 de maig del 2012, setze dies després de la defenestració de Rato i del nomenament de José Ignacio Goirigolzarri. Segons Celma, aquell esborrany sí que era un esborrany en regla. “És el món al revés”, la frase que va pronunciar Celma després d’esbufegar profundament davant dels lletrats de les defenses potser és el reflex d’una realitat. Però, quina? ¿La de Celma, que es presenta com a víctima? ¿O la de l’equip de BFA-Bankia, a punt de ser escombrat sense haver-se’n assabentat i amb l’auditor esperant veure passar el cadàver de Rato?

Carlos Aguilar, lletrat d’Ángel Acebes, expresident del comitè d’auditoria de BFA, la matriu de Bankia, va aconseguir amb un interrogatori molt professional provocar l’admissió de contradiccions i equivocacions per part d’un Celma clarament desbordat que va abandonar el seu estil professoral sempre amb la mirada posada en la presidenta del tribunal, Ángela Murillo, que li professa certa protecció maternal.

Fa tot l’efecte que Celma sabia molt bé, el 2012, el port cap on es dirigia, mentre que els consellers de BFA i Bankia vivien en una bombolla. Ignoraven que el mes d’abril del 2012 l’aleshores ministre Luis de Guindos -ara vicepresident del Banc Central Europeu, citat com a testimoni en el judici i que ha sol·licitat declarar per videoconferència- ja s’orientava a intervenir-los.

Avui continuarà l’interrogatori el lletrat d’Araceli Mora i és previsible que pugui interrogar Ignacio Ayala, advocat de Rato.

stats