Una àvia contra l'Estat Islàmic
Dilluns al vespre, al canal 33, van emetre un 60 minuts trepidant i corprenedor. Orfes d’Estat Islàmic és un reportatge de la televisió pública australiana fet pels periodistes Dylan Welch i Suzanne Dredge. És la història d’una àvia australiana, la Karen Nettleton. Va ser mare soltera i la seva filla, la Tara, es va aparellar sent molt jove amb Khaled Sharrouf. Sharrouf es va emportar la dona i els seus cinc fills a l’Iraq per unir-se a l'Estat Islàmic. Una foto de la primera criatura que havien tingut va donar la volta al món. Era un nen de quatre o cinc anys subjectant orgullós el cap tallat d’un pres de l’Estat Islàmic. Karen Nettleton, des d’Austràlia, va viure horroritzada la trajectòria de la seva filla i els seus nets, amb qui amb prou feines podia contactar.
El reportatge comença amb l’àvia australiana a l’aeroport de Sydney anant a la recerca dels seus tres nets i dos besnets. “Aquest reportatge explica la missió d’una àvia per salvar la seva família i portar-la a casa”, diu la veu en off a l’inici. Hi haurà uns quants viatges, la majoria frustrants. L’odissea que viurà per recuperar el que queda de la seva família és angoixant, desesperant i emocionant, i en serem testimonis en tot moment. Les càmeres de l’equip de reporters l’acompanyaran sempre.
Orfes d’Estats Islàmic té, com a fil conductor principal, l’entrevista a Karen Nettleton, que va explicant la història des de l’inici, amb el naixement de la Tara. A mesura que el relat familiar va convertint-se en tràgic, la Karen es va desmuntant i en alguns moments plora desconsolada i impotent. Aquesta narració es va combinant amb tot el procés de recerca d’aquesta àvia: viatges infructuosos a Turquia, l'Iraq i Síria, creuament de fronteres molt perilloses i la sensació d’impotència i esgotament per no aconseguir el seu objectiu. Veurem com fa les gestions telefòniques amb les autoritats kurdes i el govern d’Austràlia per intentar treure del camp de refugiats d’Al-Hawl tres nets orfes –dues adolescents i un nen– i dues besnetes. Tots ells menors d’edat. Presenciarem l’intercanvi de missatges amb les seves netes, que li escriuen des del camp de refugiats suplicant-li que no trigui a anar-hi perquè ja no poden més, i el drama que comporta que aquesta missió cada vegada sembli més impossible.
La història és tan potent i la seguim des d’un punt de vista tan proper i privilegiat que el reportatge t’atrapa des del primer minut. Com a espectadors, vivim els fets de primera mà, a mesura que es van produint. Hi ha escenes que són profundament doloroses quan veus com, malgrat la por, el risc i l’esgotament, el coratge de Karen Nettleton és infinit: el pànic que sent al creuar la frontera amb Síria pel riu Tigris, la desesperació dins el camp de refugiats cridant el nom dels seus nets, el moment del retrobament... Orfes d’Estat Islàmic té una trama que sembla d’una pel·lícula de ficció. Recupereu-lo perquè és una llàstima que reportatges com aquest passin desapercebuts al canal 33.
