Per fi, bona nit de dissabte a TV3
Preguntes freqüents és la nova opció de TV3 per als dissabtes a la nit i un encert en la nova graella. Ofereix, des de la tele pública, una alternativa digna i competitiva als infoxous de les cadenes privades espanyoles. La joventut del presentador, Ricard Ustrell, contrasta amb el seu aplom i serenitat a l’hora de conduir el programa. No desprèn l’habitual impostació televisiva dels debutants ni les ínfules d’importància d’alguns conductors. Gestiona amb habilitat una naturalitat i aparent despreocupació per ell mateix. Tampoc està subjecte a inèrcies televisives: es mou pel plató amb espontaneïtat, cedeix la seva cadira a un col·laborador i no pateix pel seu protagonisme. Té sentit de l’espectacle, del ritme i és bo i ràpid de reflexos en les entrevistes. Va collar bé Dante Fachin i va estar bé amb Otegi.
Preguntes freqüents és un bon títol per a un espai de debat i reflexió que està ben treballat tant en les formes com en el contingut. Malgrat alguns problemes tècnics lògics en una estrena, el programa va lluir des del primer moment. La incorporació de les guies del travelling a continuació de la taula i travessant el centre del plató és una idea innovadora que contribueix a dinamitzar l’espai.
A nivell de guió hi ha enginy i criteri periodístic: més que fluctuar per un tema genèric de debat posen el focus en aspectes concrets de l’actualitat (polèmiques, notícies, confrontacions...), i això fa que el programa mostri una pluralitat d’idees i convidats plantejada de manera natural i no per quotes o bàndols preestablerts. El primer dia va costar encendre les discussions i, en general, va regnar un fair play elegant, però tot i així va atrapar. Està bé que convidats i col·laboradors es vagin sumant a la rotllana final de debat. Preguntes freqüents ha sabut triar rostres poc cremats a la tele: magnífics Neus Tomàs, Quico Sallés i Maiol Roger. Però també han volgut aprofitar la tirada d’un valor televisiu assegurat: Pilar Rahola. A la polemista li estalvien així l’AVE i les baralles de dissabte a la nit a Telecinco i pot jugar a casa amb un paper més agraït. TV3 li permet elaborar un argumentari més complet que les quatre obvietats defensades a crits que li toca fer a Madrid. I, a més, al Preguntes freqüents hi ha trobat una claca motivada que aplaudeix amb convicció.
El programa es nota pensat amb detall del primer al darrer minut: des de l’original vídeo introductori i de clausura amb Albert Pla i Albert Serra, fins a l’oportú Passi-ho bé de la Trinca per acomiadar-se, homenatjant els càntics de la gent de Valls a la Guàrdia Civil. El pitjor, les connexions amb Rafel Molins, un recurs humorístic passat de moda, gens eficaç (no reia ni el públic del plató) i que desentonava.
Preguntes freqüents és, afortunadament, un programa que sembla connectar amb les inquietuds de l’audiència de Catalunya i que pot trobar una bona resposta del públic.
