CRÍTICA TV

No tenim tot el temps del món

No tenim tot el temps del món / ARA
i Mònica Planas Callol
24/12/2019
2 min

Hi ha programes a la graella de TV3 que són imprescindibles. Si caiguessin de la programació, la cadena perdria part de la seva essència i desvirtuaria la seva funció pública. Per descomptat, un d’ells és el Telenotícies, que garanteix el dret a la informació dels espectadors segons els criteris d’un mitjà públic i que permet que Catalunya pugui ser explicada des de Catalunya mateix, amb els matisos i sensibilitats que això comporta a nivell de territori, i no des de Madrid. Un altre d’aquests espais de necessitat bàsica és el 30 minuts. El programa de reportatges s’ha convertit en un clàssic i permet aprofundir en l’actualitat d'una manera que sovint no poden oferir-nos els Telenotícies. És una finestra que, a més, recull la visió del món des d’altres òptiques internacionals. Els diumenges sense el 30 minuts són inconcebibles. El Polònia també és un altre dels programes de referència. La sàtira política ha esdevingut de primera necessitat per ajudar a pair l’actualitat política amb una mica més de facilitat, i els seus esquetxos humorístics s’han convertit en un símbol de certa independència dels mitjans respecte al poder polític. Qui decideixi carregar-se el Polònia passarà a la història com un censor, i es considerarà un atemptat a la llibertat d’expressió. L’altre programa que també és primordial és el Sense ficció, l’espai de documentals de la cadena. El Sense ficció resisteix com l'últim estendard televisiu per donar repercussió, amb dignitat, a un espai de creació audiovisual del país cada vegada més maltractat i escanyat. El programa s’ha fet un lloc en el prime time que prestigia la cadena, obre un ventall impressionant de temàtiques per a l’espectador amb garantia de qualitat, pot servir de plataforma per a nous creadors i contribueix no només a no abandonar la indústria documental sinó també a crear un hàbit de consum i a popularitzar el gènere.

El que sorprèn, però, és que TV3 hagi estat incapaç de fer el mateix amb els programes de llibres. Fa mesos que ha desaparegut de la graella l’esplèndid programa Tot el temps del món, d’Anna Guitart, que, quan hi era, quedava relegat al canal 33. El programa era un espai d’entrevistes excel·lent. Asseure’s davant per davant d’escriptors de prestigi internacional com Michel Houellebecq, Paul Auster o Amélie Nothomb i tenir-hi una conversa que estimuli no només l’audiència sinó els mateixos convidats no sempre és fàcil. I Guitart ho ha aconseguit. Tenint en compte com n’és de transcendent, per a l’important teixit editorial del país, la difusió televisiva de la literatura i la incentivació de la lectura, és estrany i trist que TV3 no hagi convertit aquest programa en regular a la graella, que no l’hagi prestigiat i ajudat a créixer. Crear un bon espai de referència de llibres hauria de ser imprescindible i obligatori a la televisió pública. I tal com està assetjada la indústria cultural, no tenim tot el temps del món.

stats