CRÍTICA TV

Eduard Punset: adeu al més savi de la tele

Eduard Punset en una imatge d'arxiu.
i Mònica Planas
22/05/2019
2 min

Ha mort Eduard Punset, el millor divulgador científic que ens ha donat mai la televisió a Espanya. ‘Redes’, el seu programa a La 2, ens va alleujar l’angoixa dels diumenges al vespre convidant-nos a aprendre i a mirar-nos l’ànima. Va parlar de ciència sense necessitar l’humor ni la imbecil·lització dels continguts. Punset ens va demostrar la capacitat d’imaginació que tenim les persones a diferència dels animals. I aquesta imaginació la va saber utilitzar per fer-nos arribar els coneixements més complexos sobre l’ésser humà i allò que ens envolta. “¡Es fantáááásticoooo, oye!”, deia, fascinat amb la naturalesa humana i còsmica. La seva cantarella dolça, la manera d’allargar les vocals, l’accent català quan parlava en castellà, un munt de castellanismes quan parlava en català, els rínxols despentinats i els mitjons de rombes el van convertir en un personatge televisiu, i el personatge massa sovint eclipsava la vàlua professional. Un savi despistat que tots els humoristes van imitar fins a convertir ‘Redes’ en un programa que, al final, es parodiava més que no es veia, quan TVE el va relegar a unes matinades impossibles. Van quedar els esquetxos del 'Polònia', amb Queco Novell fent de Punset, per explicar els fenòmens més al·lucinants i incomprensibles de la política.

L’any 2018 la RAE va declarar ‘procrastinar’ la paraula de l’any. Però ningú la va saber explicar millor que ell deu anys abans, a La 2. Un avançat al seu temps. En una conversa amb Andreu Buenafuente en un programa especial, el ‘Com va la vida?’, Punset va fer que tots els espectadors ens miréssim les mans. Ens va parlar de la relació que hi havia entre la longitud del dit anular i el dit índex amb els nivells de testosterona. Que unes ordres donades des de la pantalla provoquin la interacció immediata de l’espectador és extraordinari. Punset ens va explicar quan i com els primats vam aprendre a mentir i fins a quin punt va ser determinant per a l’evolució humana. Amb ell vam descobrir la importància de les neurones mirall. Ens va recordar que érem “l'última gota de l'última onada de l’immens oceà còsmic”. També com els humans estàvem programats per ser únics. I quan ho feia tenies la sensació que el més únic era ell. Ho era tant, que fins i tot va coincidir amb un altre ésser irrepetible, Leo Messi, anunciant pa Bimbo i convertint el ‘doble horneado’ del pa més sintètic en delicatessen, assegurant-nos que era "100% natural". No hi ha ciència més exacta que el so de la caixa i l’home dels salts professionals més impensables, el ministre que va passar del Fons Monetari Internacional a presentador de tele, va acabar agafat de la mà de la Grossa de Cap d'Any, dient-nos que era "la millor loteria del món". A ‘El convidat’, el programa que passarà a la història per aconseguir els millors epílegs dels seus protagonistes, li va dir a l’Albert Om que no estava demostrat que s'hagués de morir. En tant que creador d’una ‘generació Punset’ d’espectadors, és cert que la seva darrera gota en l’immens oceà còsmic trigarà a evaporar-se.

stats