El fervor del 'Preguntes freqüents'

Dissabte a la nit el plat fort del Preguntes freqüents era la presència de Jordi Sànchez aprofitant un permís penitenciari de quaranta-vuit hores. L’entrada de Sànchez al plató i les seves primeres paraules van tenir una càrrega emotiva indubtable, sobretot perquè era una dosi fugaç d’aparent normalitat en algú a qui han arrabassat la quotidianitat personal i professional. Després de vuit-cents cinquanta-nou dies a la presó, Sànchez reapareixia davant dels espectadors amb un tarannà ferm, content i amb ganes de parlar. Es va emocionar en la primera resposta, agraint les cartes i mostres de suport de la gent, fet que commovia de manera immediata a qui l'estava veient des de casa. La primera part de l’entrevista que li va fer Cristina Puig va ser més intensa, centrada en aprofundir en el vessant més personal de ser a la presó i les sensacions de tornar a casa encara que sigui per un breu lapse de temps. La segona part, de caràcter més polític, va ser més tova i va tenir preguntes més incisives per part dels periodistes convidats. Abans d’acomiadar-lo, el programa va propiciar la trobada de Sànchez amb el següent convidat. Va aparèixer Artur Mas, a qui feia només deu dies que havíem vist a TV3 en el cara a cara amb Ada Colau, en el Quatre gats d’Ustrell.

A partir d’aquí, el periodisme va degenerar en un espectacle que traspuava una devoció peculiar. Mas, a part de promocionar el seu llibre, estava convidat per viure en directe el final de la seva inhabilitació i celebrar la possibilitat de retornar a l’activitat política. El FAQS va posar un rellotge en pantalla esperant que fos mitjanit i quan faltaven escassos segons per a les dotze van projectar un cronòmetre per fer el compte enrere des del plató. Vuit, set, sis, cinc, quatre, tres, dos, un... I un rètol amb lletres vermelles en què hi posava INHABILITAT es modificava instantàniament i n’apareixia un altre, al costat de la foto d’Artur Mas, que amb lletres verdes anunciava: HABILITAT. I la claca del públic del Preguntes freqüents va tornar a actuar amb la mateixa diligència i espontaneïtat de sempre, celebrant la bona nova en directe davant de qui va ser president de la Generalitat. La celebració va continuar amb el programa lliurant a Artur Mas un obsequi d’un espectador misteriós: la corbata que el president va cedir en una subhasta i que ara se li retornava. Un detall simbòlic perquè, ara que ja estava habilitat, semblava el darrer gest per llançar-lo a l’escena política. La cirereta de la festa va ser l’aparició de Pilar Rahola. En veure-la, Artur Mas li va preguntar si va ser ella qui va comprar la seva corbata que ara li retornaven.

El programa, que ha convertit la seva graderia en un nou espai de pelegrinatge de l’independentisme, no mostra cap mena de pudor a l’hora de dissenyar posades en escena que exhibeixin un sentit de l’espectacle que traspua un fervor ideològic que compliquen la imatge de TV3 a l’hora de defensar la seva equanimitat professional.