“Hem sigut massa arrogants”

Dijous a la nit, TV3 emetia un especial del Quatre gats de Ricard Ustrell en què nou professionals de prestigi de diferents àmbits reflexionaven sobre el món que ve. El plat fort del programa era una entrevista a distància amb la primatòloga Jane Goodall, tot i que ella prefereix dir que la seva feina “consisteix en donar esperança a la gent”. La calma i claredat amb què s’expressa i un control molt acurat del discurs que fa que no s'aboqui en l’apocalipsi confirmaven aquesta missió de transmetre esperança. Però explicant les causes del món en què vivim, immers en una pandèmia mundial, va advertir: “Hem sigut massa arrogants”. L’entrevista es va fer curta. Una llàstima que un cop que podem escoltar una figura de prestigi internacional a TV3, el seu testimoni resultés tan fugaç.

En el programa també hi van participar la neurobiòloga Mara Dierssen, l’arquitecta Benedetta Tagliabue, l’antropòloga Yayo Herrero, la periodista Helena Maleno, la catedràtica de sanitat animal Maria dels Àngels Calvo, l’escriptora Llucia Ramis, la cantant Yolanda Sey i la pedagoga Nélida Zaitegi. El programa, amb gran encert, no va voler subratllar en cap moment que totes nou eren dones. Perquè no cal. El seu punt de vista, el seu discurs, transcendeix la identitat de gènere perquè totes elles oferien els seus coneixements des de l’expertesa, el domini del seu àmbit i el rigor professional. Sorprenia, en canvi, que algunes de les notícies en els mitjans de comunicació que van promocionar aquest especial sí que destacaven "el punt de vista femení" del programa. Quan els homes experts parlen, el punt de vista és universal. Quan les dones expertes parlen, el punt de vista és femení. El programa, per tant, va fer bé de prescindir d’aquesta necessitat d’especificar el gènere dels testimonis. És la sensibilitat i el criteri en la selecció de les convidades el que va fer el programa transcendent.

Al marge del programa Quatre gats, un exemple similar d’aquesta situació el trobem en una anècdota que va protagonitzar la jutge del Tribunal Suprem dels Estats Units Ruth Bader Ginsburg. Va ser la segona dona a la història en ocupar una de les nou cadires del tribunal i, posteriorment, ha lluitat sempre perquè hi hagi més dones entre els jutges que integren el consell, ocupat exclusivament per homes durant molts anys. En una ocasió, un periodista li va preguntar quina proporció d’homes i dones li semblaria adequada en el Tribunal Suprem. I ella va riure i va dir: “Nou dones”. Els conservadors i els masclistes se li van tirar a sobre perquè eliminava la presència d’homes i proposava un tribunal femení com a evidència d’un biaix imperdonable que no garantia la justícia. La jutge va demostrar així com la societat encara considera universal la representació exclusivament masculina i, en canvi, la femenina genera desconfiança. Per aquest mateix motiu, el criteri i plantejament del Quatre gats és important. Per normalitzar la veu de les expertes des de la lògica i el prestigi i no pas com la concessió a una mirada parcial o secundària del nostre món.