Investigar o marejar els espectadors
Crítica de teleEl 'Sense ficció' de dimarts, 'Buscant l’oremus', dirigit per Montserrat Besses, va aconseguir 369.000 espectadors i un 14,3%, lluitant, per exemple, amb 'Gran Hermano VIP' o 'El hormiguero'. La xifra és d’escàndol i mereix fer l’onada a l’audiència de la cadena, bàsicament perquè el documental era molt complex i espès. ‘Buscant l’oremus’ investiga els mecanismes de l’Església per apropiar-se de desenes de milers de béns immobles a tot l’Estat. No és una pràctica il·legal però es basa en argúcies jurídiques del 1865, quan l’Església tenia uns privilegis que ara resulten abusius. El documental demostra que l’Església ha actuat amb nocturnitat i traïdoria a l’hora d'apropiar-se de finques i terrenys i que això va en contra dels interessos de la ciutadania. Periodísticament, el cas que exposa el programa és flagrant, digne de denúncia, i alerta la societat d’uns fets que s’estan produint de manera soterrada. La temàtica és profundament complexa, perquè parlar de conceptes notarials i jurídics, de registres de la propietat i de béns immobles és poc televisiu. Si a això hi sumem que la investigació, ajustant-se al tarannà de la seva directora, és exquisidament rigorosa i acurada, ens trobem amb un documental molt difícil de fer-lo accessible, atractiu i que mantingui l’interès malgrat la densitat del conflicte. Parlar d’immatriculacions, de procediments extraordinaris des de temps immemorials i de lleis hipotecàries és dels fenòmens més feixucs per afrontar en un 'prime time'. Il·lustrar-ho és una epopeia (perfectament compensada pel realitzador Pere López). I, malgrat tot, l’audiència va respondre. Com a recurs simplificador, Besses i López van optar per aturar descaradament la narració quan convenia aclarir conceptes. A mitja entrevista s’aturava el vídeo i la veu en off de Besses deia a l’espectador: “Parem! Acaba de dir ‘immatriculació’. Paraula clau que cal recordar”. I a partir d’aquí t’explicaven el concepte per poder anar avançant sense perdre’s.
‘Buscant l’oremus’ és un altre cas de televisió pública al servei de la ciutadania destapant un fet escandalós que, segurament, els mitjans denunciaran poc perquè resulta molt difícil d’explicar. Celebrem que per al 'Sense ficció' la dificultat no sigui un obstacle i que el criteri sigui la rellevància del contingut.
A la mateixa hora que emetien ‘Buscant l’oremus’ a TV3, a La Sexta buscaven ‘Los papeles secretos de Franco’. Un clar exemple de falsa investigació periodística. El reportatge consistia a anar marejant els espectadors sobre la recerca d’uns papers que ningú trobava. La documentació del dictador es va convertir en una mena de MacGuffin hitchcockià. Trucaven a intèrfons, visitaven la Fundació Franco, entraven en pisos... però enlloc trobaven res, i construïen un relat que sabia com incrementar les sospites sobre l’enriquiment dels Franco, però no va saber demostrar res en ferm. I així no es fa més que perpetuar els privilegis.