'Leaving Neverland': un pederasta als nostres nassos
Movistar+ ha estrenat el documental ‘Leaving Neverland’, que denuncia amb contundència els abusos i violacions a menors que va dur a terme Michael Jackson. Dirigit per Dan Reed, es basa en el testimoni de Wade Robson i James Safechuck. Quan eren nens van tenir l’oportunitat de conèixer el cantant i Jackson va establir un vincle de confiança amb les seves famílies. El relat no cau en la clàssica confrontació entre acusadors i defensors. Ben al contrari, se centra en detallar al màxim la relació que mantenien les famílies i els nens amb Michael Jackson i aclarir amb minuciositat com, quan i en quines circumstàncies es van produir els abusos constants al llarg dels anys.
El detall en la narració no s’estableix per caprici ni per morbositat, sinó perquè el rigor i la precisió atorguen als testimonis una veracitat demolidora. I, a més, delata l’estructura de pederàstia que Jackson tenia organitzada al seu voltant. Els empleats i el personal del seu entorn es comportaven com a autèntics captadors de criatures: organitzant càstings, proporcionat gravacions dels nens perquè Jackson els escollís, transportant-los amb el seu xofer i silenciant circumstàncies altament sospitoses o evidents dels abusos.
La narració és un 'crescendo' dramàtic. Inicialment, els protagonistes no mostren cap animadversió pel cantant sinó admiració i gratitud sincera. És a mesura que avança el relat, amb la presa de consciència de l’atrocitat dels abusos, que el to esdevé funest i dolorós. Ara bé, per a l’espectador, 'Leaving Neverland' és, des del primer minut, un documental tan brutalment intens com terriblement inquietant. Perquè des del començament perceps com tot el que en aquell moment era considerat ‘normal’ ara resulta alarmant. Aconseguir el testimoni de les mares de les dues víctimes i dels germans de Wade Robson té mèrit periodístic perquè el seu paper és difícil. El sentiment de culpabilitat d’elles i els retrets que reben per part del seu propi entorn familiar provoquen en l’espectador incomprensió, dubtes i reflexions. L’estrella genial que cantava per un món millor i assegurava fer feliç els nens era un monstre i el documental no en deixa cap dubte. Els testimonis de Robson i Safechuck van avançant en paral·lel i es tornen similars, i així fan evident un patró de conducta del depredador sexual que, a partir de les imatges d’arxiu, es pot extrapolar fàcilment a més criatures. Escenes de Jackson que tots recordem són ara angunioses. Els vídeos domèstics i fotografies de les dues famílies protagonistes esdevenen tràgics perquè les escenes prenen un nou significat. 'Leaving Neverland' marca un punt d’inflexió. Mai cap cançó, cap concert ni cap imatge d’aquest home serà percebut de la mateixa manera. El documental pot resultar incòmode per la llargada i la densitat, però sobretot et sacseja perquè amb Michael Jackson teníem un pederasta als nostres nassos i va aconseguir que el món sencer mirés cap a una altra banda.
