Lídia Heredia i la 'montapollos'
Nou espectacle d'Inés Arrimadas a TV3, aquesta vegada a 'Els matins' de Lídia Heredia. Per sort, la periodista està bregada en tota mena d'estirabots mediàtics i sempre se'n surt amb calma i dignitat. Els de Ciutadans no deceben i cada vegada que van a la televisió pública tenen perfectament calculat el moment en què intentaran treure de polleguera a qui els entrevista amb l'estratègia del melodrama victimista, que fins i tot poden acabar portant al terreny personal.
L'entrevista que li va fer Lídia Heredia a la representant de Ciutadans va durar gairebé quaranta minuts i va ser impecable. I Inés Arrimadas va poder parlar de tot: de seguretat, d'educació, del model empresarial, de convivència social, d'economia, de sanitat i de llistes d'espera. Fins i tot va poder carregar contra la televisió pública i el seu director fins a cinc vegades, acusar l'entrevistadora de posar-se nerviosa, demanar reportatges concrets als serveis informatius, criticar-ne els continguts i suggerir canvis a la graella de TV3. Els dos instants en què Inés Arrimadas va fer honor a la seva fama i va decidir jugar a l'espectacle de la crispació van coincidir amb els moments en què es va sentir més collada per Heredia. Primer, quan la periodista li va recordar els noms que han abandonat Ciutadans i la seva crisi interna i, després, quan la periodista li va mostrar unes imatges del Congrés en què Pedro Sánchez feia referència al tarannà polític d'Arrimadas tot recordant-li el sobrenom de 'montapollos' amb què l'han batejat des que és a Madrid.
Arrimadas va optar per l'estratègia clàssica de Ciutadans. Dir-li a la periodista que no es posi nerviosa (el vell truc caducat per desacreditar l'interlocutor) i, efectivament, provocar l'escàndol carregant contra TV3 i assegurant que la tele la maltracta. Les intervencions mediàtiques d'Arrimadas cada vegada recorden més el paper d'Emma Thomson fent de Vivienne Rook a la sèrie 'Years and years'. No és casualitat que Inés Arrimadas, que ha estat cara de veure als mitjans catalans des que va marxar al Congrés, hagi acceptat reaparèixer el 6 de setembre. La data l'ha triat per encarregar-se de commemorar, ella mateixa, al seu gust i a TV3, el segon aniversari de la galdosa aprovació de les lleis del referèndum i transitorietat jurídica al Parlament de Catalunya. Era la coartada perfecta. Per això, quan només portava sis minuts d'entrevista ja s'estava queixant a Lídia Heredia que TV3 no estava donant prou importància a aquesta data i exigia que en fes més reportatges. Sense cap mena de dubte, en plena crisi interna de Ciutadans, amb unes enquestes desfavorables, amb el diputat Francisco de la Torre abandonant el partit carregant contra la direcció i assenyalant Rivera, un bon espectacle televisiu amb el segell d'Inés Arrimadas és la cortina de fum perfecta. TV3, de la qual tant reneguen, s'ha convertit en l'escenari ideal per muntar els seus pollastres.
