La mirada de Meryl Streep
‘Big little lies’ ha tornat a la HBO amb una segona temporada que gairebé sembla que prometi més que la primera, sense perdre l’essència que la caracteritza. Continuem amb el dilema moral enmig d’un context estètic privilegiat. Els paisatges escarpats i luxosos de la costa californiana continuen sent un personatge més. Les onades son un símbol de terror. L’aigua que envolta tota la trama es comporta, narrativament, com una muralla que manté atrapats els personatges. L’opulència, les mansions, els cotxes cars són, en certa manera, elements hostils en un argument en què les protagonistes necessiten expressar una emocionalitat que sembla segrestada. Les ferides del passat continuen sent l’obstacle per evolucionar. Les protagonistes no només lluiten contra els conflictes sinó contra elles mateixes. Si la primera temporada de ‘Big little lies’ girava entorn de la violència contra les dones en el sentit més literal, en aquesta segona temporada ho fa en una dimensió més àmplia. Fa referència a altres formes d’agressivitat contra les dones: el remordiment, l’abús econòmic, la manca d’un espai vital on sentir-se reconegudes, entorns que provoquen baixa autoestima, l’excés d’autoritat davant una docilitat mal entesa, el sentiment de culpa i les xafarderies com a estratègia d’assetjament.
La clau d’aquesta segona temporada és la incorporació de l’actriu Meryl Streep. Semblava difícil imaginar on i com podria encaixar aquesta peça, però el seu rol com a sogra de Nicole Kidman ha suposat un creixement qualitatiu de la sèrie. Clarament, per la seva grandesa interpretativa. Streep aterra a ‘Big little lies’ amb una aparent austeritat pel que fa a diàlegs però amb un element clau: la mirada. Si la primera temporada l’argument i la realització ja explotaven els silencis i tot el que no és verbalitzat com un motor de conflicte, ara hem assolit la matrícula d’honor en aquest recurs. Streep s’ha convertit en la intrusa que exerceix un control molt intens sobre la resta de protagonistes. La manera com la càmera es col·loca perquè l’espectador noti la presència observadora de l’actriu té un poder psicològic molt important. La manera com Streep observa Nicole Kidman exercint el seu rol de mare és l’amenaça permanent que inquieta l’espectador. La presència de l’actriu ha accentuat un triangle interpretatiu genial: Streep ha fet créixer Nicole Kidman i Reese Witherspoon, convertides en víctimes de les seves suspicàcies.
‘Big little lies’ continua sent una sèrie gairebé obligatòria sempre que els espectadors tinguin la capacitat d’empatitzar amb el terreny emocional complex de les protagonistes.