Una crònica que marca les diferències
Massa sovint, malauradament, les edicions del migdia i del vespre del Telenotícies s’assemblen massa i ens toca veure uns quants vídeos per duplicat. També hi ha una homogeneïtat en els plantejaments informatius que fa que es transmeti certa inèrcia en les rutines. Però, de tant en tant, com a espectador tens la sort d’ensopegar amb alguna joia única i inesperada que et sorprèn. Va passar dilluns al vespre, quan Toni Cruanyes va informar sobre els quaranta anys del restabliment del Parlament de Catalunya. Primer va informar de la notícia sobre l’acte oficial que s’havia dut a terme aquell mateix dia. Però, a continuació, el Telenotícies va aprofundir en aquell esdeveniment de fa quatre dècades d’una manera molt original. Cruanyes va explicar que aquell acte del 10 d’abril del 1980 “l’única televisió que existia no el va retransmetre, i això va generar les protestes de tots els partits”. Es referia a Televisió Espanyola, tot i que va semblar que no en va voler dir el nom per elegància o per prudència. Com que aleshores TV3 encara no havia nascut, no hi ha, als arxius de la cadena, una crònica televisiva d’aquell acte. I els serveis informatius van tenir una idea esplèndida: el periodista Antoni d’Armengol, habitual responsable de les notícies del Parlament, va fer com si la televisió i els espectadors viatgéssim quaranta anys enrere i ens informés d’aquell acte com si s’hagués produït, només, unes hores abans. D’Armengol va fer servir el pretèrit perfet propi de la immediatesa narrativa del periodisme en comptes del passat perifràstic necessari per relatar la història. Sobre unes imatges d’arxiu d’aquell acte filmades amb pel·lícula cinematogràfica, vèiem com el president Tarradellas entrava a l’edifici del Parlament i la veu del periodista n’informava: “El president de la Generalitat ha arribat passades les dotze del migdia...” i relatava amb el llenguatge característic de l’actualitat els aspectes més destacats d’aquella jornada plantejant-ho com un fet recent, inclòs el fragment del discurs de Tarradellas com qui dona pas a unes declaracions d’aquell mateix dia. La crònica es tancava com es fa habitualment en els Telenotícies: amb la imatge del periodista en el lloc dels fets, dirigint-se a l’audiència per cloure la informació. Van manipular el format de la imatge perquè s’ajustés millor a les característiques visuals de quaranta anys enrere. Vam veure Antoni d’Armengol emmarcat en l’antic pla de les pantalles més quadrades, el 3x4, i amb la qualitat precària de les antigues 625 línies. De mica en mica, però, s’anava modificant la imatge per tornar al present. Vam recuperar el format de pantalla i la definició d’avui dia i, per donar-li el toc definitiu d’actualitat, es va posar la mascareta per acomiadar-se.
Un joc original entre el llenguatge periodístic i la narració històrica que posa en evidència el pas del temps i l’evolució de les circumstàncies informatives, però també la importància de saber marcar les diferències a l’hora d’explicar la realitat.
