Els pares encaputxats d’Antena 3
Divendres al migdia l’informatiu d’Antena 3 es feia ressò de la polèmica que va provocar una enquesta als alumnes d'ESO d'un institut del Morell que els preguntava sobre el seu nivell d’afinitat a l’independentisme i al no-independentisme. La notícia explicava el malestar que havia provocat en un sector dels pares però no aclaria ni qui havia fet l’enquesta ni per quin motiu es feia. Però, deixant de banda si l'enquesta era o no era pertinent, era un bon exemple per parlar d’una figura recurrent en els espais informatius d’Antena 3: els pares i mares encaputxats, també coneguts com a pares i mares de la cara fosca.
Fa anys que apareixen en pantalla com a testimonis de les informacions relacionades amb l’educació a Catalunya. Són pares i mares que mai donen el seu nom, i a qui sovint es rebateja públicament amb un nom fals que, curiosament, sempre és molt català. Núria és el nom fals més recurrent per a les mares anònimes. També se’ls distorsiona la veu, de manera que acaben parlant amb un so metàl·lic que, sumat al seu relat melodramàtic, aconsegueix un efecte pertorbador en l’espectador.
Asseguren ser pares i mares que necessiten aquest anonimat per la por a patir represàlies. Amb motiu d’aquesta enquesta a l'institut del Morell, apareixia una persona amb una caputxa negra, d’esquena a càmera, a contrallum i amb la veu distorsionada. Atenia la càmera d’Antena 3 davant d’una persiana abaixada, que podria ser de qualsevol racó d’Espanya. És a dir, aquell testimoni anònim ni tan sols apareixia en un context que identifiqués, per exemple, la localitat o el rètol de l’institut per demostrar, com a mínim, que era de la zona o que estava vinculat al lloc dels fets.
El pare o mare que es queixava en aquesta ocasió deia a la càmera: “Después de preguntar todo de los padres, porque ya se han encargado de preguntarle todo ya a los niños, ahora ¿qué están valorando? ¿Están valorando cuántos votos van a tener dentro de tres o cuatro años? Nos tienen amenazados, nos quieren hacer callar. No me callo más, estoy cansada de esto”. Antena 3 ha construït tot un relat contra l'escolaritat a Catalunya a partir de pares i mares encaputxats, de rostre enfosquit i veu metàl·lica sense cap garantia periodística de la seva veracitat. Tots estructuren la seva queixa exactament de la mateixa manera i fent servir les mateixes paraules. Un lament que no entra en detalls precisos dels fets i del centre sinó que té un caràcter genèric. I finalment apel·len a les amenaces constants, a la voluntat de silenciar-los i al desig de no callar més. Pares i mares d’arreu de Catalunya amb idèntic patró explicatiu tot i tractar-se de fets diferents, sempre a disposició de la cadena i cap element que evidenciï la seva vinculació al lloc dels fets. Quina casualitat.