El piset de Toni Cruanyes
Dijous al Telenotícies vespre en Toni Cruanyes penetrava dins d’un grafisme que representava un menjador estàndard com el que hi pot haver –deia ell– en molts pisos de Catalunya. Un saló de vint-i-cinc metres quadrats on hi havia nou figures humanes celebrant alguna de les festes nadalenques. El presentador semblava un convidat més o, fins i tot, un hipotètic amfitrió que alertava l’audiència dels perills de contagi en les trobades familiars que s’acosten. Plasmaven una simulació segons un estudi de l’Institut Max Planck de Química i reproduïen les possibilitats matemàtiques d’encomanar el covid-19 si un dels assistents estava infectat. Des del seu nou piset en Cruanyes presentava tres escenaris hipotètics. El primer amb els convidats sense mascareta i la sala sense ventilar. Es calculava que hi podia haver fins a tres contagiats, a qui pintaven de color vermell per remarcar el perill. En el segon escenari es ventilava la sala durant deu minuts cada hora i es considerava que aleshores només hi hauria una persona encomanada. I, finalment, el tercer l'escenari, el més exitós: amb ventilació i ús de mascareta per part de tothom es calculava que no hi hauria cap infectat en una suposada festa (interminable) de dotze hores.
El relat de Cruanyes tenia aquell to greu que agafen els presentadors quan expliquen alguna cosa de gran transcendència. La informació fins i tot va adquirir certa teatralitat quan Cruanyes també es posava la mascareta com un comensal més. La notícia traspuava aquell punt d’efectisme que tenen les notícies que volen conscienciar la població d’alguna cosa. El presentador del TN recordava que, malgrat l’estudi, ni tothom desprenia els mateixos aerosols quan parlava ni tenia la mateixa càrrega viral, per tant, les possibilitats són infinites.
Òbviament, es tracta d’estratègies informatives que pretenen influir en la bona conducta dels ciutadans per contenir l’impacte d’una tercera onada. Potser faltava dir que si la trobada familiar no se celebra, la possibilitat de contagi és totalment nul·la, que és una de les altres opcions a tenir en compte durant aquestes festes.
Paral·lelament, ha aparegut un anunci del Gremi de Restauració i del departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat en què, amb la participació d’actors i periodistes, ens conviden a reservar taula als restaurants per retrobar-nos amb els nostres amics. Son àpats en parella que, per la il·luminació, sembla que se celebrin de nit, just quan el nou protocol no els deixa obrir. Tot plegat és un poti-poti de possibilitats i missatges contradictoris a la població. Diàriament ens recorden la importància de no socialitzar i, a la vegada, ens plantegen supòsits de trobades a casa o al restaurant.
