La preqüela de l''A por ellos'

Movistar+ ha estrenat Antidisturbios, una sèrie de sis capítols que fa una immersió en una unitat d’antiavalots de Madrid amb el realisme propi d’un docu-reality policial. Càmera a l’espatlla, molta corredissa i mascles alfa. Rodrigo Sorogoyen i Isabel Peña han creat una ficció amarada de l’actualitat policial, judicial i social espanyola. La història arrenca amb un desnonament sense els protocols reglamentaris que acaba a cops de porra i amb un immigrant mort. La investigació del cas per part del departament d’assumptes interns portarà a descobrir una trama molt més complexa que agafarà aires de thriller policial. Amb especulació immobiliària i corrupció en les més altes instàncies, i ensenyant com funcionen les clavegueres de l’estat amb un personatge que recorda Villarejo. La sèrie culpa la corrupció del sistema de la mala praxi policial. I mostra com això es filtra fins i tot a les llars dels antiavalots: drogoaddicció, polimedicació, malalties, agressivitat en les relacions de la parella, masclisme, desatenció familiar, assetjament sexual i dificultats econòmiques. I és en aquest sentit que la sèrie resulta molesta: el que inicialment sembla una mirada freda sobre un cos policial caduc i incompetent es va convertint en una humanització dels antidisturbis, que són mostrats com les últimes víctimes d’un sistema podrit. Això sí, el càsting d’aquests protagonistes i les seves interpretacions són extraordinàries. Raúl Arévalo, Hovik Keuchkerian, Roberto Álamo, Raúl Prieto, Álex García i Patrick Criado supuren testosterona, agressivitat i feixisme pels racons més insòlits del seu cos. La sèrie, de fet, juga a exhibir aquesta masculinitat tòxica que engendra violència.

Antidisturbios pertorba en dos sentits. Per una banda, aquesta ambivalència sibil·lina dels antiavalots que, malgrat els seus excessos, reben l’admiració d'un relat que els vol fer entranyables. I per altra, la sexualització gratuïta de la protagonista. La responsable de la investigació d’assumptes interns (interpretada per Vicky Luengo), que simbolitza la integritat professional, és abocada capritxosament a una trama de desig sexual ridícula que no s’ajusta al perfil del personatge. És un clàssic tronat i masclista de les ficcions que els personatges femenins amb autoritat moral i professional acabin desacreditats a causa de les passions més baixes.

Hi ha algunes subtileses que entronquen amb una realitat que coneixem: en el segon capítol, un antiavalot dina a casa i de fons se sent la veu de Jordi Cuixart i Carme Forcadell a través de la televisió. Ens ubica cronològicament i servirà per acabar la sèrie amb els policies a punt d’instal·lar-se al famós creuer del Piolín. Antidisturbios és la preqüela de l'A por ellos protagonitzada pels responsables de les garrotades de l'1 d'Octubre. La segona temporada promet: els estomacats no seran els immigrants o la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. Els atonyinats seran els independentistes i serviran per justificar la gran humanitat dels que fotien cops de porra.