Puigdemont: ‘Operación retorno’

PeriodistaLa setmana començava amb Susanna Griso preguntant-li al ministre Zoido si ja havien previst la possibilitat del maleter d’un cotxe com a amagatall perquè Carles Puigdemont creués la frontera. Dia a dia, les teories sobre com el candidat elegit pot aconseguir ser investit han anat degenerant fins que divendres els magazins matinals van teoritzar sobre una hipotètica Operación retorno amb música de Missió: Impossible que feia pena. Les suposades peripècies de Puigdemont han acabat semblant les aventures de Mortadel·lo i Filemó, disfressats de cargol o d’entrepà per passar desapercebuts en les seves missions per a la TIA.

A Espejo público, un redactor desplaçat a la Jonquera s’entrevistava amb un agent de duanes perquè valorés les dificultats que hi hauria per travessar la frontera en cotxe. Després viatjava fins a la localitat de Cervera de la Marenda i preguntava a un bon home quant podria trigar Puigdemont a arribar a Portbou amb una llanxa. El veí va dir que ell mateix el portaria si es donava el cas i el redactor es va quedar parat. Després, un altre home del poble teoritzava sobre les pistes de muntanya i els camins rurals, per on el redactor es va acabar passejant per demostrar quina mena de camí de terra hauria de trepitjar Puigdemont. A Telecinco, a El programa de Ana Rosa, ho van fer a la inversa. Un periodista desplaçat a Bèlgica estudiava les opcions per sortir del país sense ser detectat i evitant ser reconegut. Descobria que el més pràctic era un bitllet d’autobús, malgrat el risc que la resta de passatgers descobrissin la identitat de l’intrèpid company de viatge.

Tot plegat va acabar semblant una paròdia d’una pel·lícula d’espies. A Antena 3 intercalaven el muntatge de la hipotètica i complexa arribada al Parlament amb fragments de declaracions de Puigdemont tretes de context, de tal manera que semblava que fos el president qui jugués a insinuar davant els mitjans aquestes teories del fet i amagar que han construït els magazins matinals.

Oficialment, ni Puigdemont, ni el seu partit, ni el Parlament han revelat cap opció. Són els mitjans espanyols els que s’han recreat en un relat esperpèntic que ha anat degenerant al llarg de la setmana. Han fet grossa una bola de neu, parlant d’helicòpters nocturns, iots clandestins, guies de muntanya, avions privats, maleters de cotxe i disfresses en un autobús. Unes aventures delirants que, tot i ser creades pels mitjans, els mateixos programes han atribuït subliminarment a la follia de Puigdemont, a qui s’ha penjat ja l’etiqueta de llunàtic de la política. Els magazins matinals han construït un context d’anàlisi en què els resulta fàcil rabejar-se en la suposada bogeria del contrari i, en canvi, no han parlat del ridícul demencial dels que fa dies que malbaraten l’erari públic remenant clavegueres, registrant maleters i controlant aeròdroms.