T’ho recomano, Toni Soler
PeriodistaA Netflix hi ha una nova edició del programa d’entrevistes de David Letterman ‘My next guest needs no introduction’. Aquesta vegada la convidada és Tina Fey, una de les millors humoristes nord-americanes. Letterman, a l’hora de fer aquestes entrevistes en aquesta etapa de la seva vida, no és gaire més bon conversador que Bertín Osborne. El presentador, de setanta-un anys i amb llarga barba blanca, té tendència a avançar a base de tòpics i fa bromes sobre el seu fill de catorze anys que només l’exhibeixen a ell com un pare tronat en franca decadència.
L’entrevista amb Tina Fey, però, era interessant perquè suposava la trobada entre dues generacions molt diferents a l'hora d’abordar l’humor i l’entreteniment. Un clàssic (amb tot el sexisme inherent que això té implícit) amb algú que va carregar-se el monopoli masculí d’aquest gènere tan complicat. Tina Fey va ser la primera guionista en cap al 'Saturday Night Live', que és el programa d’esquetxos estrella als EUA. Per fer-se la idea de fins a quin punt va acabar amb un imperi que regalimava testosterona, Fey explica una anècdota demolidora. Quan va arribar a la sala de treball de l’equip de guionistes del 'SNL' a tot arreu hi havia ampolles i envasos reomplerts de pixum dels guionistes. Ni s’aixecaven per anar al lavabo. Amb tota normalitat li van dir que allò eren “coses de tios”. Fey va acabar amb aquest costum.
Letterman li evidencia el seu masclisme: “Sempre que em preguntaven per què no hi havia dones al meu equip, només se m’acudia respondre «No ho sé». No sabia per què no hi havia dones, no hi havia cap norma en contra de les guionistes. Però sempre vaig pensar que si jo fos una dona no voldria treballar al meu programa de quarts d’una de la matinada”. I Fey li contesta: “Doncs sí que volíem”. Quan Letterman li pregunta què va suposar la incorporació de dones a l’equip del 'SNL', l’exemple de Fey és revelador i consistent. Fey explica que un dia va proposar una paròdia d’un anunci de compreses de les d’abans, d’aquelles tan grosses i gruixudes. Però a l’equip de guionistes (homes) no els hi feia gràcia i volien descartar la idea. Fey va veure que algunes dones de l’equip tècnic reien amb la proposta i va decidir tirar-ho endavant. I l’esquetx va ser molt celebrat. Fey reivindica que la diversitat (en tots els sentits) als equips de guionistes és el que fa que l’humor funcioni millor i arribi a més gent.
Benvolgut Toni Soler, per aquest motiu et recomano l’entrevista a Tina Fey (bé, sobretot les seves respostes). Perquè en la gran marca de l’humor que és Minoria Absoluta, aquesta diversitat ha d’existir. I més si ja tens a l’equip la Tina Fey catalana, que és la Júlia Cot. És qüestió de punts de vista. El talent de la Cot també ha de crear escola, tenir entitat pròpia i autoritat. I, sobretot, per la salut del país seria bo acabar amb el monopoli del camp de naps que és l’humor a Catalunya.
