'Sálvame' i els mètodes feixistes
El Pasapalabra ha tornat a Antena 3 després de dotze anys, arrabassant a Mediaset un dels seus formats de més èxit. Roberto Leal n’és el nou presentador. El concurs ha tornat exactament igual tot i que encara li cal lubricant als engranatges perquè funcioni amb la velocitat, l’agilitat i la fluïdesa que havia adquirit després de tants anys a Telecinco. Presentar el Pasapalabra és una mena de gimnàstica mental i oral que demana entrenament i persistència per aconseguir el ritme vertiginós que fascina l’espectador. Pasapalabra és una de les gallines dels ous d’or de la televisió i l’audiència de dilluns, en la seva primera emissió en l’horari habitual, ho va demostrar. Telecinco ho sap i va contraprogramar l’estrena portant al límit el Sálvame Tomate, la franja del vespre simultània al Pasapalabra. El programa anunciava amb veu misteriosa i imatges morboses que “hoy vamos a hacer historia”. Una veu en off anunciava que obririen un calaix on guardaven informació d’alt nivell: “Las informaciones más fuertes y polémicas de la televisión. Los temas delicados de la vida de nuestros famosos, sus grabaciones más comprometidas, su pasado más oscuro, los secretos que jamás querrían que vieran la luz, serán destapados sin ningún remedio por una persona que nadie espera. Cientos de horas de grabaciones en actitudes de las que no se sienten orgullosos, audios donde reconocen cosas que los dejan en evidencia, en los que muestran su cara más oculta, pilladas muy heavies que han guardado bajo llave para proteger su imagen. Relaciones clandestinas que han querido tapar, verdades incómodas que podrían dinamitar sus vidas tal cual las conocen”. Finalment va aparèixer Kiko Hernández disfressat de mort, amb dalla inclosa, i va treure un sobre d’un bagul per revelar una informació suculenta vinculada a l’escàndol mediàtic que Lidia Lozano va organitzar al voltant de la filla desapareguda d’Albano i Romina Power. Va explicar que els directius de Telecinco van sotmetre la col·laboradora a sis hores de polígraf, de manera secreta, per descobrir què hi havia de cert en les seves informacions. En un circ habitual del Sálvame, Lidia Lozano va acabar plorant explicant com va ser d’humiliant aquella situació. Més enllà del teatre que hi pugui haver al darrere, el missatge que es transmet a l’audiència és del feixisme més pur: espionatge secret, vexació pública revelant aspectes íntims i directius sotmetent treballadors a interrogatoris obligats i pressions. Pot ser comèdia, però s’està dient a l’audiència que aquests procediments són lícits en favor del dret a la informació. Aquest és el programa que Jorge Javier defensava fa setmanes dient que era “de rojos y maricones” i que fins i tot alguns polítics van lloar pels valors d’esquerres del programa. Una paradoxa. Aquest dilluns Jorge Javier feia gala dels mètodes dictatorials que fa anys es van utilitzar, precisament, contra rojos i maricons. Ara ell els aplica en prime time per aconseguir audiència.