Una sèrie desaprofitada

PeriodistaAntena 3 s’ha tret un pes de sobre: ja ha acabat d’emetre la sèrie American crime story, sobre l’assassinat de Gianni Versace.

És possible que als seguidors de la primera temporada, centrada en el cas d’O.J. Simpson, aquesta segona els hagi decebut una mica. I és que l’estètica de la sèrie i les característiques dels crims fan que la del dissenyador italià tingui alguna cosa de pel·liculeta de sobretaula de diumenge. Potser aquesta característica és el que va fer pensar als responsables d’Antena 3 que la producció funcionaria. El personatge de Versace serveix com a reclam i motor d’arrencada, però després, a través de flash-backs, se centrarà bàsicament en la figura de l’assassí, Andrew Cunanan, que ja acumulava quatre víctimes quan va matar Versace a la porta de casa seva a South Beach, Miami.

Argumentalment, la història d’un mentider compulsiu i manipulador fa sortir de polleguera l’espectador. Interpretativament l’actor aconsegueix que l’audiència senti un rebuig frontal pel seu personatge. Un altre punt fort de l’arrencada de la sèrie és la poderosa semblança dels personatges amb els protagonistes reals: tant Édgar Ramírez fent de Gianni Versace, com Darren Criss en el paper d’Andrew Cunanan han estat molt ben caracteritzats, en una simbiosi física sorprenent amb els seus alter ego autèntics. Amb Penélope Cruz la caracterització de Donatella Versace és acurada però poruga: no han gosat dotar-la dels seus trets físics més peculiars per no enlletgir massa l’actriu. Amb tot, Penélope Cruz s’ha esforçat a mantenir alguns trets del llenguatge corporal de la germana del dissenyador, com una manera de caminar singular.

Com a rerefons, American crime story manté el seu esperit narratiu: més enllà d’explicar un crim, retrata el context social del país, que sovint justifica l’evolució dels fets. En aquest cas, queda ben palès el clima de forta homofòbia entre els estaments policials i judicials del país i els enormes prejudicis que demostraven els investigadors quan els involucrats eren gais.

Ara bé, l’experiment d’Antena 3 de comprar una sèrie nord-americana potent i nova de trinca ha resultat inexplicablement fallit. American crime story ha acabat semblant més un problema que una bona aposta televisiva. Amb les presses d’emetre-la sencera abans que la plataforma Netflix la posés completa a disposició de l’audiència, van sobredosificar l’espectador. Tres capítols cada diumenge, que acabaven a la una de la matinada, era excessiu. I aquest dimarts van avançar els últims episodis en una altra mostra de precipitació. Han tractat malament un producte que, gestionat amb més cura i intel·ligència a la graella, hauria pogut obtenir més bons resultats. Ha sigut una aposta que encara obre més dubtes sobre si val la pena que les cadenes generalistes inverteixin en l’estrena de sèries nord-americanes de primera línia.