La tàctica Heredia amb Manuel Valls
Crítica de teleAquest dijous Manuel Valls visitava 'Els matins' de TV3. L’entrevista amb Lídia Heredia va ser fluida, amb una intensitat dialèctica que si bé en cap moment va ser crispada ni tensa, va tenir la virtut de no decaure mai. Valls va detectar de seguida que havia de mantenir-se en permanent estat d’alerta.
Com que l’arrogància de Valls és evident, Lídia Heredia va posar en pràctica l’estratègia del desgast. Tot just començar li va preguntar pels seus punts més dèbils: “¿On creu que pot haver fallat Manuel Valls?” Després, quan la periodista el va voler interrogar sobre la fugacitat de la seva nova aventura política i les possibilitats de marxar altre cop a França, va posar en dubte el seu nivell de compromís: “S’ha parlat molt que sempre està a punt per a un nou salt, un nou repte, una nova aventura...” La tàctica Heredia funcionava a base de retreure-li les etiquetes que li han penjat com a polític. Es notava que a Valls li coïen i, per tant, oferia respostes molt rotundes per desmentir-les; respostes que, a la llarga, el faran esclau de les seves paraules. A l’hora d’abordar les seves polítiques amb la immigració, la directora d’'Els matins' li va recordar un episodi del seu passat. “L’expulsió de la nena gitana kosovar mentre anava d’excursió sap que és una llosa que vostè portarà sempre...” Valls va negar que ho fos. I la periodista va insistir: “No? ¿No ho viu com una llosa del seu mandat?” Aquí Valls va decidir contraatacar amb un clàssic dels polítics quan se senten atrapats: fer ell les preguntes a Heredia per deixar-la en evidència: “¿Sap quants refugiats ha acollit França? ¿I sap quants immigrants ha acollit França?” Poc després Valls va lamentar les etiquetes que li penjaven: “Són insuportables, insuportables...” deia ell. I Heredia, lluny de compadir-se'n, li va respondre amb cert sarcasme: “¿Què vol dir? Que plegarà abans de la campanya, senyor Valls?”
Del que millor es va escapolir Valls va ser de la qüestió del bilingüisme. Va detectar ràpidament que Heredia tenia dades a punt per desmentir-lo i ho va desviar de seguida cap a la convivència. La periodista va estar bé a l’hora de repreguntar-li per la violència: “¿Un ministre d’Interior francès que ha vist vagues a París i les 'banlieues' considera que ha vist violència a Barcelona?”
La conversa amb Lídia Heredia va servir, sobretot, per evidenciar de manera molt clara una singularitat en les entrevistes de Manuel Valls. Les dificultats del polític amb el català fan que Valls necessiti un temps d’escalfament de conversa per adquirir agilitat argumentativa. És a dir, a l’inici de l’entrevista parla més a poc a poc, dona més voltes a les respostes i a mesura que va xerrant i agafant confiança, va guanyant en eficàcia. Valls és més hàbil i capaç al final de les entrevistes que a l’inici. I això és important que els periodistes i rivals polítics ho tinguin en compte quan hagin de mantenir amb ell un cara a cara.
