Adeu a Montserrat Carulla: "S'ha mort un tresor, se n'ha anat la 'jefa'"

BarcelonaTots la recorden amb la mirada càlida i un somriure perenne als llavis. Montserrat Carulla era una actriu molt estimada entre els companys de professió. Es preocupava per rebaixar els nervis quan algú s'estrenava al set i sempre tenia una paraula amable. L'actriu, que ha mort aquest dimarts als 90 anys, era bondadosa, humil i alhora molt divertida: són moltes les anècdotes hilarants que ha deixat al llarg de centenars d'assaigs i rodatges.

"Abans de sortir a escena, m'agafava fort el braç, gairebé tremolant, i em deia: «Joan, què estem fent aquí, amb lo bé que estaríem a l'Índia?» I sempre deia a l'Índia, no sé per què. Després entràvem a l'escenari i ja estava", recorda l'actor Joan Anguera, que va treballar amb Carulla en espectacles com El quadern gris, El jardí dels cinc arbres i Joan Maragall, la llei d'amor, entre d'altres. L'actriu tenia una gran capacitat "per trobar sinònims tranquil·lament quan no li sortia una paraula a l'escenari", explica Anguera. "Humanament, la Montse era un 10 total. No és una ensabonada, t'ho dirà tothom. Era algú que t'ajudava sempre i que t'aconsellava, però només si tu li demanaves consell. Ella no s'avançava mai", diu l'actor, que afegeix que "a la seva edat estava enamorada del seu Manuel [Maynés] com una adolescent" i que "feien una parella que et corprenia per l'afecte que es tenien l'un a l'altre".

Joan Ollé, que la va dirigir en tots aquests muntatges, es desfà en elogis: "Tota cultura necessita venir de lluny i ser moderna: era la Montse. Li va tocar viure el franquisme, on tot el que era català estava en segon terme. Li va tocar fer catorze funcions setmanals. Actuava cada dia, i entre la funció de tarda i la de nit, anava a casa a donar el sopar als fills. Venia del passat, d'una tradició escassament moderna i, sense ser mai una primera figura espanyola, sense ser una gran actriu de cinema, ha deixat una empremta al teatre català de magistralitat i modernitat. Va ser una lluitadora pel teatre, per la vida, per la política. Ens ha donat una lliçó d'elegància, noblesa, coratge i amor". "S'ha mort un tresor, se n'ha anat la jefa. Una vida de lluita coronada per una mort tranquil·la", sentencia.

Tant als escenaris com als sets de rodatge, Carulla sabia crear una atmosfera de companyonia i proximitat molt valuosa. Amb els anys es va construir una trajectòria estel·lar, i molts col·legues de professió l'admiraven i volien treballar amb ella. Entre ells hi havia Pepe Rubianes, que va protagonitzar una de les escenes més recordades de la sèrie Oh! Europa de TV3. "Al Pepe li feia molta il·lusió treballar amb la Carulla. Ella ja era un mite, una actriu amb un recorregut important i que coneixia molt bé el món del teatre i de la televisió", explica Anna Rosa Cisquella, la productora de Dagoll Dagom, creadora de la sèrie. A l'episodi de Grècia Rubianes feia d'amant de Carulla, un home que la sedueix per prendre-li els diners i que, per acabar la relació, li fa un petó de comiat que tots els seguidors d'Oh! Europa recordaran.

"Era una dona llesta, compromesa, reivindicativa i comprensiva. Quan havia de demanar o de dir alguna cosa, sempre ho feia amb molt de respecte i dignitat", assenyala Cisquella. A Oh! Europa també va coincidir amb l'actriu Victòria Pagès, que després hi va tornar a treballar a les sales de doblatge i al teatre. "Et donava lliçons sense parar. Defensava que el nostre era un ofici llarg, de gent treballadora i que s'havia de gaudir molt. Deia que de cada feina i de cada company n'havies d'aprendre, i ella ho practicava", subratlla Pagès, que defineix Carulla com "una dona encantadora, moderna, mare d'una saga impressionant, una actriu completa i molt bona gent".

L'actriu Montse Guallar també hi va compartir molts projectes: la seva relació amb Carulla era tan estreta que fins i tot demanaven de treballar juntes. "Vam coincidir per primera vegada a Gerani a l'hivern de Benet i Jornet. Després vam fer La granja, Secrets de família i El cor de la ciutat, que van ser molts anys", diu Guallar. "Era una dona càlida, una mestra de vida. Em donava molta seguretat i sempre transmetia una visió molt potent de les coses. Tenia molta empenta, mai defallia, i un esperit absolutament jove", explica l'actriu, que afegeix: "Em sento òrfena, perquè a part d'una companya de feina per a mi era la meva mare".

"Un far que obligava tothom a estar a la seva altura"

Són molts els directors, actors, programadors i treballadors del món de la cultura que aquest dimarts han tingut un record per a Montserrat Carulla. El director del Teatre Nacional de Catalunya, Xavier Albertí, ha assegurat que Carulla "ha sigut una actriu insuperable i única, d'un rigor extraordinari i una persona d'un gran compromís i saviesa que deia el vers com poques persones l'han sabut dir en aquest país". Albertí ha definit l'actriu com "una persona íntegra, compromesa i d'un nivell d'exigència que feia que tots els equips que treballaven amb ella elevéssim el seu talent perquè el far que era Montserrat Carulla obligava a tothom a estar a la seva altura. Aquesta pèrdua ens costarà molt d'acceptar i digerir".

El Museu de les Arts Escèniques ha destacat que, al llarg de la seva carrera, Carulla "ha demostrat un amor profund per la cultura en general i el seu compromís amb la llengua i la identitat catalana", mentre que la Fundació Palau i Fabre ha recordat que va ser una gran amiga de Josep Palau i Fabre. L'Institut del Teatre ha recordat que Carulla es va formar a les seves aules i l'ha definit com "un referent en cinema, el teatre i la televisió".