Els 10 personatges més icònics de Montserrat Carulla
De 'Pigmalió' a 'El cor de la ciutat' i 'L'orfenat', l'actriu va brillar al cine, la tele i el teatre
BarcelonaMontserrat Carulla va pujar per primera vegada a un escenari als anys 40, quan era una adolescent i formava part del repartiment dels Pastorets. D'aquells inicis en va sorgir una actriu polifacètica que es va moure amb habilitat pel teatre, el cinema i la televisió. Carulla, que ha mort aquest dimarts als 90 anys, va donar vida a personatges icònics i molt estimats per la memòria col·lectiva.
'Surcos' (1951)
La mítica pel·lícula de José Antonio Nieves Conde va donar a Carulla l'oportunitat de debutar al cinema. Després dels seus primers anys fent teatre a Catalunya, l'actriu va marxar a Madrid per participar a Surcos, on interpretava la Rosario, una jove dedicada en cos i ànima a satisfer les necessitats del seu pare i a respectar els valors de la moral cristiana. "Va ser un gol que vam marcar al franquisme", deia Carulla de la pel·lícula.
'Romeu i Julieta' (1962)
Carulla va fer els primers passos al món del teatre professional de la mà de Josep Maria de Sagarra. L'actriu va estrenar-se amb Soparem a casa el 1959 i un any després va formar part d'El fiscal Recasens. Però va ser amb Romeu i Julieta, estrenada al Teatre Condal, on Carulla va situar-se a primera línia escènica i va interpretar un personatge que guardaria per sempre a la memòria, la Julieta de Shakespeare.
'Pigmalió' (1969)
Poc després de tornar de Madrid, Carulla va rebre una proposta que es convertiria en un dels seus papers preferits. L'actriu es va posar a les mans del director Antoni Chic per donar vida a Roseta Fernandes en una adaptació de Pigmalió de George Bernard Shaw que es va estrenar al Teatre Romea. El personatge d'aquella florista inculta que transformen en una dama de l'alta societat era un dels seus predilectes.
'La filla del mar' (1971)
Àngel Guimerà era un dels autors imprescindibles per a Carulla, i un dels motius és La filla del mar. L'actriu va posar-se en la pell de l'Àgata, la nouvinguda acollida per un grup de pescadors, un dels papers més significatius del teatre català i que en altres ocasions han representat grans noms com Margarida Xirgu i Maria Vila. El muntatge amb Montserrat Carulla va estar dirigit per Ricard Salvat i es va estrenar al Teatre Poliorama.
'El temps i els Conway' (1992)
Carulla va desplegar els seus dots de matriarca en aquesta obra de teatre del britànic J.B. Priestley que va dirigir Mario Gas. L'actriu hi encarnava la senyora Conway, el pal de paller d'una família que viu un declivi just després de la Segona Guerra Mundial. L'espectacle es va poder veure al Teatre Condal amb Vicky Peña, Lluïsa Castell i Àlex Casanovas al repartiment.
'Oh, Europa!' (1994)
Un dels primers papers televisius de Carulla va ser també un dels més emblemàtics de la seva trajectòria. A la sèrie de TV3 Oh, Europa! l'actriu feia de senyora Emília, una dona adinerada i elegant que forma part de l'extravagant grup de turistes que volten per Europa. Carulla va repetir el personatge a la seqüela Oh, Espanya! dos anys després.
'El cor de la ciutat' (2000)
Si a Catalunya quedava algú que encara no la coneixia, Carulla va guanyar-se tota la popularitat amb el personatge de la Teresa a El cor de la ciutat, una dona que lluita per tirar endavant amb la seva filla (Montse Guallar) i els seus nets (Oriol Vila i Ferran Carvajal). La telenovel·la de TV3 va regalar a l'actriu un paper entranyable i bondadós que aviat la va consolidar com un dels puntals de la ficció.
'L'orfenat' (2007)
Carulla va fer diverses incursions al cinema, però una de les més impactants va ser a la pel·lícula de Juan Antonio Bayona. Sota l'irònic nom de Benigna, l'actriu treu el cap al film per interpretar una assistent social terrorífica que es vol endur el fill de la protagonista. El personatge és un dels més misteriosos de la pel·lícula, accentuat per la mirada penetrant i tenebrosa que va saber-li aportar Carulla en un dels papers més diferents de la seva trajectòria.
'La Riera' (2012)
Quan la telenovel·la de TV3 La Riera ja portava dues temporades, Carulla s'hi va incorporar amb un personatge irritant i molt divertit. La tieta Consol era una dona implacable i diplomàtica que feia anar dreta tota la família amb xantatges i estratagemes rocambolescos. Aquest va ser l'últim paper que Carulla va fer a la televisió.
'Iaia!' (2013)
Montserrat Carulla va voler-se retirar dels escenaris amb tots els ets i uts. Per això el 2013 va estrenar Iaia!, un espectacle escrit pel seu net Roger Peña sobre els embolics d'una família encapçalada per una matriarca molt divertida. El muntatge va ser tot un èxit: se'n van fer més de 600 funcions per tot Catalunya, l'última de les quals va ser el 18 de setembre del 2014 al Teatre Borràs.