La Generalitat desmantellarà el monument franquista de Tortosa aquest estiu

BarcelonaLa piràmide de ferro forjat de 45 metres foradada per orificis de metralla que es van transformant progressivament en ciris i creus que es va construir el 1966 per commemorar el 25è aniversari de la victòria franquista a la Batalla de l’Ebre aviat desapareixerà del paisatge tortosí. La intenció és retirar-lo del riu Ebre, al seu pas per Tortosa, aquest estiu per poder-lo conservar de manera íntegra i transportar-lo i emmagatzemar-lo amb facilitat. No serà una tasca senzilla perquè les dimensions del monument són força importants: té dues piràmides, una de 16 metres i l'altra d'uns 40 metres. El cost de l'operació serà d'uns 200.000 euros.

"Es demostra el que sempre hem dit com a ajuntament, se'ns havia criticat injustament, no podíem retirar-lo perquè no és competència nostra, ni en som propietaris ni teníem recursos per fer-ho", ha dit l'alcaldessa de Tortosa, la convergent Meritxell Roigé i Pedrola. "Ara el govern del país ha decidit retirar-lo. Per a molta gent el monument ha format part de la ciutat i no ha despertat neguits malgrat el seu origen. Ens agradi o no, diferents generacions han crescut sense veure'l com a monument franquista sinó com un element que formava part del paisatge", ha afegit l'alcaldessa, que també ha demanat que l'acció del govern català no es limiti a retirar el monument sinó que es reconstrueixi el pont que es va destruir durant la Guerra Civil i que unia les dues ribes del riu.

Ningú n'assumeix la propietat

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha recordat que el monument és simbologia franquista. "La permanència d'aquest monument el que ens demostra és la debilitat de la democràcia espanyola". Capella sí que creu que el monument llança un missatge. "Ningú pot posar en dubte allò que volia dir –ha dit Capella–, el discurs dels vencedors". I ha afegit: "L'Ajuntament de Tortosa confirma que no n'és el propietari, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre i el govern espanyol també en reneguen". Ningú n'assumeix la propietat però la consellera ha assegurat que la Generalitat se n'ha fet responsable per poder-lo retirar. "Ho assumim per incompareixença de l'Estat –ha especificat–. El monument era a la llera del riu i és de titularitat estatal". Capella ha dit que el monument es guardarà en algun dels dipòsits que la Generalitat té al territori i que una vegada es desmantelli no es construirà res sobre el pedestal però sí que s'estudia deixar constància que allà hi havia un símbol franquista. El vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, en la mateixa línia que Capella ha reiterat que el monument és un "insult" als que van perdre la guerra: "Va ser pensat perquè les víctimes acotessin el cap i això és intolerable en una democràcia".

El monument es conservarà íntegre

L'arquitecte Antonio López ha fet l'estudi previ per a la viabilitat de la retirada del monument. La grua que haurà de retirar-lo, amb un braç que pot aixecar fins a 6,7 tones de pes, haurà de baixar per una rampa fins a la llera del riu perquè les seves dimensions feien impossible fer l'operació des dels carrers adjacents. Per això, s'ha decidit fer l'operació a l'estiu, una època en què l'Ebre és menys cabalós. "El monument s'embolcallarà amb una bastida metàl·lica i s'hauran de tallar algunes seccions amb un sistema d'oxitall, una barreja de dos gasos que permetrà disseccionar les peces", detalla l'arquitecte. López no preveu que sigui gaire complicat fer-ho perquè el monument té una pell de ferro però per dins és pràcticament buit, tan sols té una estructura metàl·lica que li serveix d'esquelet. L'arquitecte calcula que el monument s'haurà de dividir en 16 peces i que tot el procés durarà uns 20 dies.

El Parlament va aprovar una moció per retirar el monument franquista el 10 del març del 2016 sense cap mena de consulta ni dilació. Però aquella moció va caure en un sac foradat. El 28 de maig d'aquell any la conservació del monument es va sotmetre a un referèndum, i va guanyar l’opció de mantenir el monument. Això sí, reinterpretant-lo, cosa que mai es va fer. "Treballem amb la voluntat de complir amb el calendari previst i impulsar la reinterpretació del monument dins aquest mandat", assegurava el març del 2017 l’alcalde convergent d’aleshores, Ferran Bel.

Molt abans hi havia hagut altres intents de retirar aquest símbol franquista que va anar canviant, però no gaire, al llarg dels més de 40 anys de democràcia. El 1980 l’Ajuntament de Tortosa va treure el Víctor (anagrama personal de Franco) i les lletres en què es llegia: “Al Caudillo de la Cruzada y de los 25 años de paz”. El 2008 es van retirar les plaques que commemoraven la inauguració. El 2010 el PP i CiU es van aliar per salvar la piràmide franquista i van tombar una moció d'ICV que plantejava una consulta sobre la seva retirada.

Hi ha hagut també una lluita legal per retirar el monument: el 30 de maig del 2016 l’advocat madrileny Eduardo Ranz, especialista en memòria històrica, va presentar una demanda als jutjats en què demanava la retirada del monument i l’elaboració d’un catàleg de vestigis franquistes. Però el jutjat va desestimar la petició al constatar que el monòlit no pertany a l’Ajuntament de Tortosa. I aquest ha sigut l’altre argument per no moure fins ara el monument: no estava clar qui n'era el propietari. Va costar 4 milions de pessetes, que van pagar el bisbat de Tortosa, la Diputació de Tarragona i la dictadura franquista.