Mor als 69 anys l'actor i guionista Jean-Pierre Bacri

BarcelonaJean-Pierre Bacri, recordat pels seu treballs amb Alain Resnais i sobretot amb Agnès Jaoui, ha mort aquest dilluns als 69 anys a conseqüència d'un càncer, segons informa la premsa francesa. Actor, guionista i dramaturg, Bacri va aportar una mirada crítica sobre la burgesia francesa en pel·lícules com Per a tots els gustos i Com una imatge, que va escriure amb Jaoui. Junts formaven un tàndem infal·lible que va guanyar quatre premis César al millor guió i que durant la dècada dels 2000 es va convertir en sinònim de comèdia d'autor elegant i punyent, tocant notes similars a les del cinema de Woody Allen però amb regust i personalitat pròpia.

El rostre de faccions dures i mirada roent de Bacri el feia ideal per interpretar papers de criminal o de policia cínic. De fet, en els seus inicis com a actor va interpretar algun personatge així, com un detectiu del thriller Subway de Luc Besson i el proxeneta de Le grand pardon, però de seguida es va revelar com un actor dúctil i expressiu, d'una gran humanitat, que els seus personatges desplegaven sense pirotècnies. Nascut a l'Algèria francesa el 1951, es va enamorar del cinema de petit gràcies al seu pare, que els caps de setmana treballava en un cinema i als 25 anys es va instal·lar a París per treballar en publicitat i estudiar interpretació.

El seu primer amor va ser el teatre, i al teatre va conèixer l'amor de la seva vida, Agnès Jaoui, amb qui va coincidir el 1987 representant L'Anniversaire de Harold Pinter. Junts van formar també una societat creativa que es va estrenar amb obres com Cuisine et dépendances i Un air de famille, adaptades després al cinema respectivament per Philippe Muyl i Cédric Klapisch. El seu primer treball específic per al cinema va ser el celebrat guió de la juganera Smoking/No smoking d'Alain Resnais, dues pel·lícules en una amb les quals van guanyar el primer César. El segon arribaria de seguida amb la següent col·laboració amb Resnais com a guioniste –i aquest cop també com a intèrprets– a l'encantadora On connaît la chanson, musical sui generis que reutilitzava i subvertia el cançoner popular francès.

Sàtira social incisiva

L'any 2000 arribaria la seva consagració definitiva amb Per a tots els gustos, una comèdia sobre els prejudicis i estereotips de la burgesia francesa en què Bacri és un empresari trasbalsat per la relació que estableix amb l'actriu que li fa classes d'anglès. Dirigida per Jaoui i coescrita per tots dos, la pel·lícula dibuixava un mapa complex i subtil de relacions per reflexionar sobre les fronteres invisibles entre els diferents grups socials. Convertits en gairebé símbols de la comèdia francesa adulta, intel·ligent i popular, Bacri i Jaoui van continuar oferint mostres del seu talent per a la sàtira social i el mosaic de relacions a Com una imatge, premi al millor guió del Festival de Canes. Menys rodones, però igual de càlides i encantadores, són les altres tres pel·lícules que van escriure i protagonitzar junts, sempre amb Jaoui a la direcció: Parla'm de la pluja, Un conte francès i Plens de vida, les dues últimes realitzades després de la ruptura sentimental de la parella, que va aconseguir mantenir una bona relació professional.

Durant aquests anys va mantenir la carrera com a actor amb treballs a les ordres de directors afins com Nicole Garcia, que el va dirigir a Place Vendôme (donant la rèplica a Catherine Deneuve) i a la comèdia Selon Charlie. Bacri acostumava a repetir amb els directors: va protagonitzar el debut d'Alain Chabat, Didier, i també apareix a la recent Santa et Cie; fins i tot li va donar un cop de mà amb el guió d'Astèrix i Obèlix: Missió Cleopatra, dirigida per Chabat. I se'l veia com a casa actuant a les comèdies corals de Pascal Bonitzer, que el va reclutar a Tout de suite maintenant i Cherchez Hortense. I fa només unes setmanes s'estrenava a casa nostra el drama de Cécilia Rouaud Foto de familia, últim treball com a actor de Bacri, figura clau del teatre i el cinema francès de les últimes dècades.