La tecnologia, una aliada per frenar els riscos del mosquit tigre
L'insecte no és transmissor del coronavirus, però sí d'altres malalties com el Zika o el dengue
BarcelonaLa frenada en sec del turisme internacional per la pandèmia del covid-19 tindrà efectes en la temporada del mosquit tigre, que ja ha començat a la zona mediterrània amb els primers augments de temperatura. Malgrat que aquests insectes no són transmissors del SARS-CoV-2 –ningú pot contraure covid-19 per una picada de mosquit–, el mosquit tigre sí que és vector d'altres malalties importades com el dengue, el Zika o el chikungunya. "Amb menys viatgers i mobilitat global, el risc de transmissió d'aquestes malalties originàries de zones tropicals i subtropicals hauria de ser menor", augura l'investigador ICREA al CEAB-CSIC i al CREAF Frederic Bartumeus. D'altra banda, però, avisa que la menor presència de visitants també pot suposar un increment de les molèsties per picades entre la població perquè ens "en tocaran més per càpita", assumint que hi hagi una quantitat de mosquits i una activitat similar a la dels últims anys o més.
La vigilància del mosquit tigre –Aedes albopictus– s'ha intensificat els últims cinc anys amb iniciatives com l'aplicació Mosquito Alert, que dirigeix Bartumeus, i que gràcies a la tecnologia lluita contra aquest insecte, que pot transmetre fins a 22 tipus de virus (els anomenats arbovirus). Les informacions dels usuaris de l'apli van permetre detectar el 2018 per primer cop a Espanya l'Aedes japonicus, un nou mosquit invasor d'origen asiàtic també potencial transmissor de malalties. "L'aplicació es veia d'entrada com una iniciativa curiosa, una eina per sensibilitzar la població més que no per a gestionar realment el problema, però s'ha demostrat que les dades que ens envien els usuaris –més de 70.000 persones s'han descarregat l'aplicació i han enviat 15.000 imatges– ens diuen moltes coses", sosté.
Les dades contribueixen a crear mapes de com es mou la població i permeten fer estimacions de la dinàmica dels vectors de risc (en aquest cas, els mosquits). Amb tot això es poden fer simulacions d'escenaris futurs i prediccions de riscos orientades a una gestió més efectiva de les poblacions de mosquits. Només el 2019 més de 70 milions de persones van exposar-se al mosquit tigre a Espanya entre turistes i residents, segons calculen els impulsors de l'aplicació.
Atents al dengue
El valor d'aquestes tasques pren rellevància ara que Catalunya fa front al repte d'aturar el virus SARS-CoV-2 (causant del covid-19) i detectar possibles rebrots ràpidament, indica Bartumeus. "L'estratègia de Mosquito Alert ha sigut anticipar l'eina abans de tenir a sobre el problema. Ara disposem d'uns mapes i una eina de comunicació amb els ciutadans que poden ser molt útils quan es detecti algun cas d'una malaltia transmesa per aquests insectes", explica. Si bé els riscos de transmissió del dengue, el Zika o el chikungunya són baixos, la globalització i el canvi climàtic poden incrementar-ne els casos els pròxims anys a Europa. El fet de tenir en el nostre entorn un possible transmissor com pot ser el mosquit tigre obliga a no abaixar la guàrdia.
Bartumeus recorda que hi ha hagut brots recents de chikungunya tant a Itàlia com a França. En el cas de Catalunya, l'any passat Salut va reportar 23 casos d'aquesta malaltia, tres casos de Zika i 227 de dengue, tots importats de zones endèmiques com l'Amèrica Central, el Carib, l'Amèrica del Sud, el sud-est asiàtic, el sud del Pacífic i diverses zones de l'Àfrica. Però el 2018 Catalunya va registrar el primer cas de dengue autòcton, és a dir, en una persona que no havia viatjat a cap zona on aquest virus és endèmic. El 2019 hi va haver un segon cas.
El dengue és, de fet, un dels principals focus de vigilància per a Mosquito Alert des de fa temps, explica Bartumeus. "És un virus dur i s'escampa ràpid", certifica, i afegeix que ara mateix algunes zones de l'Amèrica Central viuen un dels brots més forts de les últimes dècades. Els experts també estan molt atents a la possible arribada del mosquit de la febre groga originari d'Àfrica (Aedes aegypti), que va arribar a les Canàries el 2017 però es va poder eliminar amb la gestió local que es va fer.
Bartumeus insisteix en la col·laboració ciutadana i amb les administracions sanitàries. En el cas de la ciutat de Barcelona, per exemple, treballen amb l'Agència de Salut Pública de Barcelona per gestionar les poblacions locals de mosquits. "Volem generar mapes a temps real i el covid-19 ens dona la raó de la importància d'operar en xarxa científics, ciutadans, i administracions", subratlla. A més, a Catalunya Mosquito Alert treballa en col·laboració amb d'altres plataformes, com ArboCat –impulsada per ISGlobal–, que treballa en models de predicció de brots d'arbovirosi autòctons al país.
El mosquit tigre va detectar-se per primer cop el 2004 a Sant Cugat del Vallès. Però ara es pot trobar de manera abundant en tota la zona costanera i, cada cop més, també ha avançat cap a les comarques de l'interior. L'insecte, recorda Bartumeus, en té prou amb una mica d'aigua estancada –un petit pla a sota d'un test on s'acumuli l'excedent del reg, per exemple– perquè les larves es desenvolupin en una setmana.