JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS

Els Mossos d'Esquadra van demanar al Govern que l’1-O no es fes a les escoles

Trapero i altres comissaris van avisar en dues reunions a Palau que hi hauria càrregues dels cossos estatals. Van proposar que, si es feia la votació, les urnes es posessin en locals privats, perquè la interlocutòria del TSJC ho permetia

Trapero, el segon dia que va anar a declarar a l’Audiència Nacional, acompanyat per López i Molinero.
i Sílvia Barroso
23/02/2018
4 min

BarcelonaDues reunions a Palau. Totes dues tenses. Alts comandaments dels Mossos d’Esquadra en una banda de la taula i membres del Govern a l’altra. En aquest escenari, els responsables de la policia catalana van intentar convèncer Carles Puigdemont i el seu executiu que replantegessin la ubicació dels centres de votació del referèndum de l’1-O per no desbordar els límits marcats per la judicatura, primer per la Fiscalia Superior de Catalunya i després per la interlocutòria de Mercedes Armas, magistrada del Tribunal Superior de Justícia.

La primera reunió es va produir el 26 de setembre, el mateix dia que l’aleshores fiscal superior, José María Romero de Tejada, havia enviat a l’aleshores major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, la instrucció 6/2017.

En aquell text, el fiscal els ordenava precintar els locals escollits per al referèndum -escoles, ambulatoris i altres dependències de titularitat pública- i afegia: “El dispositiu desplegat haurà d’evitar igualment que s’intenti produir la votació en un altre lloc del mateix establiment o al voltant -inclosa la via pública-, fins a un radi de seguretat de 100 metres del local designat”. Aquesta concreció deixava fora de la zona afectada per l’ordre del fiscal tot el que no estigués dins d’aquest perímetre de cent metres. Per això, els responsables de la seguretat ciutadana van fer un primer intent de demanar als responsables polítics que evitessin posar meses electorals en aquesta àrea prohibida per la fiscalia.

Violència policial assegurada

Aquella reunió per avaluar la situació arran de la instrucció 6/2017 va fer seure cara a cara el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; el conseller d’Interior, Joaquim Forn; el cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero; el comissari superior Ferran López -en aquell moment número 2 del cos i ara convertit en el nou cap-, i el comissari superior Joan Carles Molinero.

Quan els comandaments policials van demanar a Puigdemont i Forn que desplacessin les urnes a punts que no fossin els col·legis electorals i que estiguessin a més de cent metres de distància, van defensar-ho al·legant motius de seguretat. Fonts coneixedores de la reunió insisteixen que els seus arguments van ser únicament tècnics, que en cap moment van entrar en la valoració política de la situació. Bàsicament, van advertir Puigdemont i Forn que si es mantenien intactes els plans de l’1-O hi hauria càrregues policials violentes dels cossos estatals, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.

Estaven convençuts que seria així perquè tenien la seva pròpia experiència d’èpoques passades com a mirall: mentre els Mossos van aplicar a Catalunya el model tradicional d’ordre públic -tradicional a l’estat espanyol-, cada intervenció en situacions de resistència passiva acabava amb càrregues i cops de porra. Un dels casos més polèmics i recordats -posteriorment posat com a exemple del que no s’ha de fer dins del mateix cos- és el desallotjament dels indignats de la plaça Catalunya. Actualment, el model d’ordre públic de la policia catalana es basa en una primera intervenció amb agents de mediació i després s’intenta la contenció. Si finalment cal desallotjar, la retirada es fa manualment: és el que s’anomena arrencar cebes. Però el model estatal no ha canviat, i els comandaments catalans sabien que l’operatiu de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per a l’1-O acabaria a cops de porra.

Locals privats, segona opció

Després del nul èxit de la primera reunió, els Mossos van veure una nova oportunitat quan l’endemà, 27 de setembre, la magistrada Mercedes Armas va apartar la fiscalia i va prendre les regnes de la situació. El text d’Armas parlava de “locals o edificis públics o aquells en què es presti qualsevol tipus de servei públic”, és a dir vinculat a l’administració. Això deixava fora de la prohibició els locals estrictament privats.

Amb aquesta informació sota el braç, la cúpula dels Mossos va tornar a Palau el 28 de setembre. Aquesta vegada, havia crescut el nombre d’assistents: a més de Puigdemont i Forn, hi havia Oriol Junqueras. I a l’altra banda, a més de Trapero, López i Molinero, hi havia també els comissaris Manel Castellví i Emili Quevedo. Eren, per tant, la prefectura al complet.

La trobada va tornar a ser tensa, es van repetir els advertiments sobre la possibilitat que l’1-O acabés en càrregues violentes i es va proposar que els col·legis electorals previstos es canviessin per locals privats de qualsevol tipus. Sigui per la dificultat logística de fer aquest canvi tres dies abans del referèndum o per altres raons -que no es van especificar detalladament en la reunió-, aquesta opció va ser descartada pels membres del Govern. A partir d’aquell moment, l’equip de la prefectura dels Mossos es va concentrar a redactar les instruccions per als seus agents en compliment de les indicacions de Mercedes Armas, que demanava als cossos policials actuar “sense alterar la normal convivència ciutadana”.

El fiscal podria no demanar presó per a Trapero

Trapero i López s’hauran d’explicar avui sobre el paper dels Mossos respecte de l’1-O davant la magistrada Carmen Lamela, a l’Audiència Nacional. Trapero hi va com a investigat per sedició i López com a testimoni, citat per la magistrada. És possible que hagin d’explicar aquestes reunions mantingudes amb el Govern però també hauran de donar detalls sobre l’actuació del cos el mateix dia del referèndum. Segons va informar ahir l’ACN, però, la fiscalia no té previst inicialment demanar presó provisional per a l’excap de la policia catalana.

stats