"Si els nois juguen amb pantalons i samarreta, no entenc per què les noies hem de jugar en biquini"

BarcelonaLes dones, dia a dia, s'estan fent un lloc en el món de l'esport. La lluita constant per canviar normatives i l'statu quo és incansable, però encara queda molta feina per fer. Ona Carbonell ha sigut l'última a alçar la veu per denunciar les dificultats per conciliar la maternitat amb la carrera olímpica, ja que les mesures de seguretat imposades pel govern japonès contra la pandèmia provocaran que el seu fill d'un any estigui més de vint dies separat de la seva mare en període lactant. La situació de la nedadora olímpica s'uneix a la polèmica relacionada amb la selecció femenina d'handbol platja de Noruega, que també lluita pels drets de les dones en el món de l'esport.

La normativa internacional de la Federació d'Handbol (IHF) regula que les dones han de portar "biquinis de talla ajustada i amb un patró amb angle ascendent cap a la part superior de la cama". A més, "el costat ha de tenir un ample màxim de 10 centímetres". Els homes, en canvi, han de portar pantalons i samarreta de tirants. Davant d'aquesta norma, clarament sexista, les jugadores noruegues han decidit plantar-se i jugar amb malles i top l'últim partit de l'europeu disputat la setmana passada. La resposta de la Federació ha sigut contundent: multa de 1.500 €.

"És un tema que fa anys que s'està discutint", reconeix Ivet Mussons, jugadora de la selecció espanyola. "La selecció de Noruega ha sigut la primera que s'ha negat a jugar amb biquini. És una bona reivindicació. Hauríem de fer-ho tots els equips perquè vegin que hi ha gent que no està còmoda jugant amb aquesta indumentària", diu, alhora que reclama que s'obri un debat sobre la normativa en qüestió. "Si els nois juguen amb pantalons i samarreta, no entenc per què a les noies ens obliguen a jugar en biquini", es pregunta Mussons. La jugadora de Las Guerreras de la Arena troba una possible resposta: "Potser és perquè és una cosa atractiva per als espectadors veure noies en biquini. És una qüestió masclista".

La Federació Noruega, que ja va avisar abans de l'últim partit de l'europeu que les seves jugadores no jugarien en biquini, va ser advertida de sanció abans que es disputés el partit. En acabar l'enfrontament se'ls va comunicar la multa: 1.500 € per a cada jugadora per incompliment del reglament. Ara aquest càstig podria tenir recorregut. "La sanció que s'ha aplicat caldria elevar-la al Tribunal d'Apel·lació de la Federació Internacional. En cas que la resposta sigui negativa i no s'aixequi la sanció, hauran de recórrer al TAS", explica Xavier-Albert Canal, advocat especialista en dret esportiu. En cas que arribin al màxim òrgan esportiu, Canal ho té clar: "Ho tindrien guanyat. No pot ser que estiguis practicant una modalitat esportiva en què sigui quasi tan important el joc com la indumentària que porten les jugadores. És una normativa sexista i contraproduent".

Cada federació nacional té la potestat de modificar aquests articles de cara a les competicions domèstiques, però en l'àmbit europeu cal respectar aquesta normativa, que data del 2014. A Espanya, per exemple, aquell mateix any es va modificar perquè tant homes com dones poguessin jugar amb samarreta sense mànigues i pantalons curts.

L'handbol platja, però, no és l'únic esport on l'equipació és diferent (i a vegades sexista) entre homes i dones. El vòlei platja, el golf, el tenis... Moltes disciplines s'han vist obligades a reformular les normes per donar cabuda a les demandes del moviment feminista. Sentir-se còmodes amb la roba, no ensenyar el cos com a reclam publicitari o no condicionar la pràctica esportiva a una indumentària no adequada són algunes de les demandes que han promogut grans canvis dins del món de l'esport. El cas de la selecció noruega pot arribar a crear un precedent que obligui altres federacions a escoltar les seves esportistes.