Els líders mundials celebren el Dia D, el desembarcament més gran de la història

BarcelonaLíders polítics i veterans de guerra commemoren avui el 70 aniversari del desembarcament de Normandia del 6 de juny del 1944, el més gran de la història i el que va suposar el desenllaç del conflicte bèl·lic per abatre l'Alemanya nazi. L'operació va permetre obrir un segon front, que reclamava la Unió Soviètica per afluixar el desgast que li suposava ser l'única potència que s'enfrontava directament als nazis al continent europeu.

Les celebracions van començar ahir a París on el president francès, François Hollande, va rebre la reina Elisabet II d'Anglaterra, amb qui va presidir un acte d'homenatge a la tomba del soldat desconegut, a l'Arc de Triomf de la capital francesa, en memòria dels caiguts en la guerra que no van poder ser identificats. En paral·lel, el príncep de Gal·les i la seva dona Camil·la van assistir a actes de record del Dia D a la zona de Normandia, on van presenciar com 300 paracaigudistes tocaven terra a la localitat de Ranville, entre ells un veterà escocès de 89 anys que va estar en el desembarcament de 1944 i que ahir es va llançar al costat de soldats molt més joves que ell en una recreació de l'operació.

Conegut com el Dia D, el desembarcament va suposar la participació de més de 5.000 embarcacions i la utilització per a l'assalt d'uns 4.200 avions de transport, amb el suport de 2.300 avions de combat i desenes de vaixells de guerra. Per a l'assalt inicial els aliats havien preparat 150.000 soldats procedents dels Estats Units, el Regne Unit i el Canadà, però també n'hi havia de França, Polònia i molts països que lluitaven contra les forces de l'Alemanya nazi.

Del costat alemany, l'esforç no va ser menor. Centenars de milers de soldats, el nivell de professionalisme del qual era considerat el més alt, esperaven, encara que desprevinguts, a les platges franceses. I disposaven del suport d'un complex sistema defensiu, que es coneixia com la Muralla de l'Atlàntic, que estava integrat per fortaleses, obstacles antitancs, canyons de gran calibre i camps minats.

Per part dels aliats, els moments previs a l'operació van ser de dubte perquè el cap suprem de les forces invasores aliades, Dwight D. Eisenhower, no estava convençut que arribés a fer-se amb èxit. De fet, va deixar escrita una carta reconeixent la responsabilitat de qualsevol fracàs. La unanimitat entre els aliats també va ser difícil de trobar perquè mentre els comandants navals i aeris volien postergar el desembarc, els caps de l'exèrcit apostaven per seguir endavant.

Els aliats també van haver de recórrer a estratègies per despitar als alemanys, de manera que no van dubtar en aixecar campaments falsos per fer creure als nazis que el desembarc el farien pel Pas de Calais, que representava la ruta més curta entre el Regne Unit i França. El desembarcament, que va agafar als alemanys desprevinguts perquè feia mal temps i pensaven que això ho evitaria, va desencadenar una lluita a les platges de Normandia que no va ser fàcil. Segons alguns historiadors, aquell dia, malgrat que el triomf se'l va apuntar el bàndol aliat, se l'hauria pogut endur el nazi, però Hitler no va autoritzar l'ús de les seves reserves a temps.