Una muntanya de flors sobre la casa de Madiba
La tristesa ha estat substituïda per agraïment, els laments per crits d'exaltació, i les llàgrimes per somriures
JohannesburgL'encreuament del carrer 4 amb el 12 del barri de Hougthon, on s'ubica la casa on va viure i va morir Nelson Mandela, es troba coberta de flors, espelmes i missatges: una muntanya de petits homenatges personals deixats per ciutadans que celebren i enyoren Madiba.
L'entorn de l'habitatge, acordonat fortament per la policia, és una cançó permanent entonada per desenes de persones que ballen i toquen tambors en honor a l'expresident sud-africà, mort dijous passat als 95 anys d'edat.
La tristesa ha estat substituïda per agraïment, els laments per crits d'exaltació, i les llàgrimes per somriures de respecte cap a tot el que va aconseguir.
"Ell ens va alliberar, només el podem recordar amb alegria", comenta una dona negra que, gràcies a la lluita que va dignificar Mandela, avui no té problemes per barrejar-se amb els blancs en un barri de blancs adinerats.
"De la foscor ens va portar a la llum, de la mort a la immortalitat, de la mentida a la veritat", agraeix un dels missatges escrits davant de la porta del "fill de la terra a la terra del sol".
A més, nombroses famílies s'han acostat al domicili de l'heroi sud-africà amb els seus fills petits sobre les espatlles perquè poguessin veure l'ambient.
L'encreuament on ara s'erigeix un lloc de culte és el millor reflex del llegat de Mandela, una barreja de races i religions (hindús, musulmans, cristians, sintoistes...) que resen, canten i ballen sense cap confrontació, en pau i harmonia.