Per què Rússia se sent desafiada?
Després del col·lapse de l’URSS, Occident no tenia una estratègia per a l’espai postsoviètic. Ningú volia posar ordre en una zona plena de conflictes: Geòrgia, Moldàvia, l’Azerbaidjan… Però Rússia no podia quedar-ne al marge; eren els seus veïns immediats. Així, es va estabilitzar aquest espai, amb mà de ferro, i aleshores van aparèixer del no-res l’OTAN i la UE.
Va ser un error de l’OTAN i la UE?
A Occident estaven obsedits amb la perspectiva d’un nou imperi rus a l’espai postsoviètic i, quan el problema del llegat nuclear va quedar resolt, van començar a donar suport a la descentralització de la Comunitat d’Estats Independents (CEI). Va ser la pitjor política. Van voler separar Rússia dels seus veïns.
Com valora el rol de Putin?
Quan Putin va arribar al Kremlin per tercer cop, estava molt insatisfet amb el lloc que ocupava Rússia al món. No és que Europa o els Estats Units fossin enemics, però no s’hi podia confiar. El que passa ara era previsible. És una crisi anunciada. Occident ha d’entendre que qualsevol acte sense Rússia és interpretat com si fos en contra de Rússia.
¿El cas de Kosovo va ser un precedent?
En un món dividit entre Occident i anti-Occident, el secessionisme és una amenaça per a la seguretat europea. Vaig estar en contra del reconeixement de Kosovo i crec que va ser un error que Moscou reconegués Ossètia del Sud i Abkhàzia. Durant la Guerra Freda la integritat territorial era sagrada, però quan va caure l’URSS el principi es va començar a aplicar selectivament en funció de les preferències polítiques. Putin i Medvédev van alertar Occident que el reconeixement de Kosovo obria la caixa de Pandora. I és el que va passar.
Això és el que ha passat a Crimea?
Crimea era un conflicte adormit i el va despertar l’estúpida decisió del govern provisional de Kíev d’abolir la llei de llengües regionals d’Ucraïna. No entenc que un govern que es diu democràtic, liberal i pro UE actuï així. Va ser un error terrible.