Nahuel Bustos, el golejador que somiava jugar a Europa

GIRONA“No va ser gens difícil convèncer-me per tornar al Girona. Des del primer dia que vaig arribar, m’han tractat de la millor manera. Em van fer sentir com si fos a casa. Personalment, l’any passat no va ser el curs desitjat. I aquest és un dels motius que em fan estar aquí, les ganes de reivindicar-me, demostrar el jugador que soc i ajudar el club a l’ascens a Primera”. Són paraules de Nahuel Bustos d’aquest estiu. En la seva estrena va marcar quatre gols –dos a la Lliga i dos a la Copa–, però ara viu el seu millor moment: supera els seus números a Segona i és el màxim golejador de l’equip amb tres gols.

L’argentí és un dels sis futbolistes que Míchel ha utilitzat en les 11 jornades del campionat. Els que el coneixen diuen que Bustos és una persona molt emocional i ja se sap que l’estat d’ànim, quan no s’està bé, pot jugar-te males passades. Amb tan sols 22 anys va canviar l’Argentina per Catalunya, va passar d’inflar-se a fer gols vestint la samarreta de Talleres a veure com les porteries de Montilivi es feien cada cop més petites. Mesos d’ansietat, angoixa i malestar que es van veure reflectits en la celebració d’un gol, contra la Ponferradina al mes d’abril, el seu primer a Segona, en què tots els companys van sortir corrents a abraçar-lo.

La confiança li ha tornat aquesta temporada i a la primera jornada ja va marcar. També a la tercera, en què va igualar els registres de l’any passat a la Lliga sense haver finalitzat el mes d’agost. Dijous, a Miranda, els va superar amb l’acció que donava pas a la primera victòria en camp contrari d’un Girona que rep el Saragossa (21 hores, Gol), amb la possibilitat de sortir dels llocs de descens i encadenar, com a novetat, el segon triomf seguit. “Estic content, perquè el millor que li pot passar a un davanter és fer gols. Però aquí el més important és l’equip i hem de seguir treballant. Tenim coses bones, el canvi de sistema ens està beneficiant i haver-nos retrobat amb la victòria ens ha d’empènyer cap amunt”, assegura Bustos, que també ha jugat a Mèxic, ha sigut internacional en categories inferiors i és pare d’una criatura, i està complint una meta que persegueix des de petit. “Vull competir al futbol europeu, aquest és el meu gran somni”, reconeixia des de Sud-amèrica l’avui davanter propietat del Manchester City, en possessió d’un rècord de precocitat al seu país: és el jugador més jove a debutar amb gol en un torneig de l’Associació del Futbol Argentí (AFA). Ho va aconseguir amb 14 anys.