William Morris & Company

Escriptor i pintorL’exposició que actualment es pot veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya i el magnífic catàleg que l’acompanya em porten aquells anys feliços que jo vivia a Londres i que tot allò que pogués tenir a veure amb l’arquitecte gironí Rafael Masó era objecte del meu interès. Per això les meves visites al Victoria & Albert Museum es van convertir en habituals. Allà hi perseguia tot el que estava relacionat amb el moviment Arts & Crafts, els mobles, sobretot els de Voysey, però també els de Mackintosh i Webb, els teixits i papers de William Morris, els vitralls, els objectes de metall o de vidre, els brodats. També més d’un diumenge al matí anàvem amb l’enyorat Jordi Castellanos a la Tate Gallery, que ara es diu Tate Britain, per veure els prerafaelites. En Jordi vivia a Durham, on era lector, i els caps de setmana baixava a Londres. Estava escrivint la seva tesi sobre Raimon Casellas i el seu interès pels prerafaelites era absolut. A mi no m’interessaven tant, però també. Ell se’ls mirava des del Modernisme, i jo ho feia des del Noucentisme primerenc, que, d’alguna manera, en va estar contaminat. M’agradava pensar en el fris de Joan Baptista Coromina a la casa Salieti de Girona, i veure’l en relació amb aquells pintors. De fet, el moviment Arts & Crafts, al qual molts d’aquells pintors pertanyien, va ser el model dels Bells Oficis noucentistes. La manualitat, la recuperació dels valors artesanals i la formació d’artesans van ser una obsessió per a Masó. I l’educació dels artistes ho va ser per a Francesc d’Assís Galí i per a Torres-García. Tot això prové de William Morris i la seva fraternitat d’artistes i artesans i del seu interès per educar el gust dels seus compatriotes. No es tractava, però, solament del gust. L’educació del gust implicava l’educació de l’esperit.

Eugeni d’Ors i Josep Carner admiraven la domesticitat anglesa, els interiors de Voysey i la seva netedat i simplicitat. Rafael Masó, abans de mirar cap a Alemanya, va mirar cap a Escòcia i Anglaterra. I quan va mirar cap a Alemanya, de fet mirava una cosa que havia tingut el seu origen en William Morris. Tant Darmstadt com els Wiener Werkstätte surten de William Morris i els seus amics, d’aquella colla d’il·lusionats artistes i artesans moguts per un ideal d’igualtat social i de bon gust estètic. El 'hall' del mas El Soler, de Sant Hilari Sacalm, i la restauració de la casa Salieti, de Girona, són dos exemples magnífics d’aquesta presència de William Morris a Catalunya. El paraigüer de la casa Salieti i l’escriptori per a Esperança Bru, de Masó, podrien ser perfectament en aquesta exposició. Pel que fa als modernistes, Alexandre de Riquer va ser un admirador de Morris i dels seus amics prerafaelites. Els que en la nostra joventut ens interessàvem per aquestes coses hem hagut d’esperar quasi mig segle per veure a Barcelona una exposició com aquesta.

William Morris va néixer el 1834, onze anys abans que Jacint Verdaguer. I no ho dic solament per situar-lo, sinó perquè sempre he cregut que el nostre poeta tenia alguna cosa a veure amb el moviment capitanejat per Morris. De fet, 'Canigó' és un poema podríem dir-ne prerafaelita, tan ple de fades, comtes, paisatges i pedres velles. Si els pintors prerafaelites anglesos l’haguessin conegut, segur que hauria inspirat teles esplèndides a Burne-Jones, Waterhouse o Holman Hunt.

William Morris va estudiar a la Universitat d’Oxford, on va conèixer Burne-Jones. Tots dos anaven per a pastors reformats, presos per una febrada anglocatòlica. Però van topar amb un professor que els va canviar la vida: John Ruskin, foll de l’arquitectura gòtica i del retorn a la manualitat en contra de la industrialització. Morris va dir que Ruskin havia 'corregit' les seves vel·leitats anglocatòliques i l’havia posat en el bon camí. I així va lluitar tota la vida per corregir la decadència moral de la Gran Bretanya industrial. Va llegir Marx en francès, perquè encara no havia estat traduït a l’anglès, i es va fer marxista convençut. I tot i que algun amic se’n va separar per aquesta raó, com ara el poeta Tennyson, molts altres el van seguir en la seva radicalitat. Feminista i defensor del medi ambient i de la igualtat entre homes i dones i de la llibertat sexual, va defensar l’homosexualitat. Ell mateix va acceptar l’idil·li de la seva dona amb Dante Gabriel Rosetti, poeta i pintor.

Morris i companys són a l’origen de moltes coses del nostre passat. I del nostre present. Els recomano que no es perdin ni l’exposició ni el catàleg.