Diferents maneres d'escalfar-se
Fa fred i hi ha persones que en passen molt. Sobretot la gent gran. Les persones amb menys recursos. La gent gran amb menys recursos. No passar fred és un privilegi. L'escalf és un privilegi. Hi ha persones que descobreixen la caloreta agermanada del metro a una edat avançada. Hi ha persones que mai no passen fred. I que sempre el generen. La diversitat és considerable. La desigualtat és inadmissible.
A Davos hi fa molt de fred aquests dies. I hi ha molta neu. Parlar de l'economia mundial als Alps suïssos em sembla una declaració de principis totalment inequívoca. Però el món és molt bonic i els Alps no en tenen la culpa. Els del Fòrum han tingut com a convidat d'honor el president del Brasil, Jair Bolsonaro. A mi em sembla un honor com a mínim dubtós, però jo estic tan lluny de l'honor que em perdo en qualsevol dels seus paràmetres. El Brasil és una potència mundial. I Bolsonaro ja s'ha encarregat de tranquil·litzar els inversors assegurant que el "socialisme" al seu país està acabat i que "la preservació mediambiental" no és incompatible amb "el desenvolupament econòmic". Suposo que algun dels il·lustres de Davos li deu haver explicat que sí que ho és. Fins ara, el desenvolupament econòmic consisteix a carregar-se el medi ambient. De sobre m'he imaginat l'Amazònia nevada. És pel fred que sento quan es fan aquestes sentències i penso en el futur immediat. Com si calgués espatllar-ho tot més.
Una de les maneres de combatre el fred és el contacte humà. Però per a això cal acostar-se. Al bloc independentista sembla que corre tant l'aire que no es toquen ni per casualitat. A Espanya, Podem també deixa sense escalf el PSOE mentre acomiaden un altre fundador desitjant-li "molta sort". Jo no crec que li desitgin "molta sort" de veritat. M'estic tornant molt freda en això de la política. O millor, digueu-me perspicaç. Tot i que tampoc voldria fardar massa perquè quan el ministre Borrell ha dit a Brussel·les que moltes de les imatges de l'1-O eren 'fake' i que en realitat corresponien a actuacions de l'època del Pinochet a Xile he dubtat molt. ¿Podria ser que ens estiguéssim confonent i amb tantes coses al cap passéssim pel Xile de Pinochet sense adonar-nos-en? 'Policia' s'escriu igual aquí que allà. I un cop de porra és un cop de porra. Rebel·lió i sedició a Catalunya, hòsties de la policia a Xile amb túnel del temps inclòs. S'ha de ser molt fred per parlar de "desinformació" i donar aquesta. La tardor no ha estat calenta però aquest hivern està esdevenint molt cru.
No desistim. Encara queda algun refugi. Al cos de bombers, per exemple. No és literal. O sí. Una periodista anglesa va explicar en un tuit el comentari de la seva filla de 4 anys. Li va dir que "desitjava ser un noi per poder ser bombera". En els llibres que llegeix aquesta nena només hi apareixen bombers. La mare va fer una crida i van començar a arribar missatges de bomberes que li deien que una nena podia ser qualsevol cosa que es proposés. També bombera. Ara només cal que tots els llibres infantils se n'assabentin. I que la societat no deixi d'avançar en la direcció de donar un món nou a les nenes de 4 anys. Que no siguin elles, sempre, les que passin més fred.
"Alguns fruits maduren i es cullen i són deliciosos. / Alguns cauen i les formigues s'hi deleixen. / Alguns s'amaguen en la neu i els cérvols famolencs se salven". Mary Oliver és una poeta nord-americana que va morir recentment als 83 anys. La seva veu té una calma profunda. Estem coberts de fred. La poesia és el que s'amaga en la neu i sempre escalfa.