Negacionisme
El salt que ha fet el feminisme en els últims anys, deixant de ser un fenomen de minories d’avantguarda, per dir-ho en termes clàssics, per arribar a amplis sectors de la societat i esdevenir un dels rars projectes d’emancipació en curs, està provocant, com era previsible, una agressiva reacció del patriarcat que bé podem anomenar negacionisme. Des de la defensa d’una mentalitat arcaica que pretén la superioritat del mascle sobre la dona i el dret a disposar d’ella i tenir-la sota control, es fa un discurs que nega, contra tota evidència, segles de submissió en què la dona ha vist i veu com se li neguen drets, oportunitats, reconeixement. I, més sinistre encara, pretén presentar el mascle com a víctima, perquè no està inclòs en els protocols de la violència de gènere.
La negociació a Andalusia ens ha donat un exemple grotesc d’això. Vox ha condicionat el seu suport al fet que es canviï la llei contra la violència de gènere i es cancel·lin els recursos econòmics per a la seva aplicació. Un dia després Pablo Casado ja assumia sense cap escrúpol el canvi conceptual que reclama Vox. La violència de gènere s’ha convertit, en boca del president del PP, en violència domèstica. Com si la violència exercida contra una dona per la seva condició fos de la mateixa naturalesa que qualsevol violència exercida en l’espai privat.
Negacionisme: actitud que consisteix en la negació de fets històrics recents i molt greus que estan generalment acceptats, diu la RAE. Doncs això. D’aquesta manera es relativitza la mentalitat supremacista que alimenta els crims masclistes i es posa els botxins al mateix nivell que les víctimes. Tan escassa és la convicció contra els crims de gènere, que es pot sacrificar alegrement el concepte per assegurar-se la presidència de la Junta. Misèria de la política.
El balanç de Casado és catastròfic. Exhibeix un lideratge molt feble: les seves paraules van i venen segons el vent que bufa, sense coratge polític per aguantar ni 24 hores la provocació de Vox, que veient l’escassa resistència dels seus socis tindrà tots els motius per augmentar les exigències. I mostra una estratègia frívola i curta de mires, en trencar per un plat de llenties un principi d’ampli consens social: la lluita en tots els fronts contra la violència de gènere. Política del sinistre.
