Un negoci de 60.000 milions d’euros anuals en molt poques mans

LondresEls Estats Units, el Regne Unit i la Xina van liderar al llarg de l’any passat, amb el 84% de les vendes totals, el mercat global de l’art, que va generar uns ingressos de 60.040 milions d’euros, un 6% més que el 2017. És el segon any de creixement consecutiu i també la segona millor marca de xifra de negoci de la dècada 2008-2018. La dada es va fer pública divendres en l’estudi que dirigeix Clare McAndrew, economista i fundadora d’Arts Economics, i que promou l’organització de la fira internacional Art Basel amb el suport del banc suís UBS.

Els Estats Units concentren la major part de les vendes (44%, dos punts més que el 2017) i el Regne Unit -malgrat la incertesa que segueix generant el Brexit- ha avançat en dos punts (21%) la Xina (19%) pel que fa a la quota de mercat. Tot i la lleugera davallada que ha experimentat en relació amb el 2017, la Xina continua sent un pol d’atracció innegable per al món de l’art i els grans galeristes. La prova és que la Lisson Gallery, amb establiments a Londres i Nova York, obre aquest mateix mes -el dia 22- el seu primer local a l’Àsia, en concret a Xangai, amb una exposició col·lectiva que presenta obres dels artistes Marina Abramovic, Tatsuo Miyajima i Richard Long. Al mateix Amber Building de Huqiu Road de la ciutat, on posa el pied-à-terre la Lisson Gallery, també han obert espais molt recentment firmes igualment prestigioses com Perrotin i Almine Reach. La Lisson ha treballat des de fa molt de temps amb artistes de la Xina com ara Ai Weiwei i Liu Xiaodong.

Quan es parla d’art, un dels aspectes que poden cridar més l’atenció als neòfits són les grans xifres a què s’arriba en algunes subhastes. L’esmentat informe de Clare McAndrew indica que les vendes a través d’aquesta modalitat van arribar a 25.836 milions d’euros, i que les obres adjudicades per sobre del milió de dòlars (890.000 euros) suposen el 61% de les vendes.

I quan es parla de subhastes, dos noms sobresurten: Christie’s i Sotheby’s. La primera, segons l’informe fet públic a començaments de febrer, va arribar als 5.612 milions d’euros de recaptació el 2018, també un 6% més del que va vendre el 2017. Amb tot, el creixement va minvar en la segona meitat de l’any passat. Christie’s, en qualsevol cas, pot incloure en els seus balanços el rècord històric d’una subhasta, aconseguit amb la venda, el novembre del 2017, del Salvatore Mundi, de Leonardo da Vinci, per 400 milions d’euros. El mateix 2017, però, la mateixa casa va desfermar una petita polèmica en vendre, per 385.329 euros, una obra d’art creada amb intel·ligència artificial pel col·lectiu francès Obvious. El Retrat d’Edmond Belamy va superar aproximadament 45 vegades el seu valor estimat d’inici.

Pel que fa a Sotheby’s -que demà celebra el seu 275è aniversari amb el tradicional repic de la campana que marca l’inici i la cloenda de la sessió a la Borsa de Nova York-, el 2018 va vendre mil milions d’euros menys que Christie’s -en total, 4.630-, tot i que va tenir una taxa de creixement més encoratjadora, de l’11%. Amb tot, i com en el cas de la seva gran rival, les vendes de la segona meitat de l’any van ser inferiors a les del primer semestre. De la xifra global, 890 milions d’euros corresponen a les vendes a l’Àsia, on lidera el mercat des de fa tres anys. El març del 2018 l’equip londinenc de Sotheby’s va aconseguir el rècord per a un pintura a Europa en una subhasta al vendre el retrat que Picasso va fer a Marie-Therèse Walter per 61,5 milions.

Més enllà d’aquestes xifres, segons l’informe d’Art Basel, només el 0,2% dels artistes tenen obra que aconsegueixen vendre per més de 8,9 milions d’euros (10 milions de dòlars), una realitat que es pot resumir en la frase “the winner takes it all ” (el guanyador s’ho emporta tot), ja que ingressos i beneficis es reparteixen molt desigualment.

Una cosa semblant passa amb els compradors. En el seu assaig The dark side of the boom (2017), l’especialista en art i periodista Georgina Adam comenta la rellevància per al mercat de l’art de la liberalització de les economies de la Xina, l’Índia, l’Europa de l’Est i del Golf. Tot plegat ha generat el que la crítica Rachel Wetzler anomena “una indústria lligada al luxe, la moda i la fama, que ha atret una àmplia gamma d’ultrarics compradors que competeixen agressivament per obres d’artistes de renom”.

Les cinc obres més cares venudes a les subhastes el 2018

‘Nu ajagut sobre el costat esquerre’

El més gran de Modigliani. Va ser venut per 131,7 milions a Sotheby’s al maig, i va ser l’excepció en una subhasta tèbia.

‘Noia amb una cistella de flors’

Una de les estrelles d’una col·lecció també estel·lar, la del matrimoni format per David Rockefeller i Peggy McGrath. Van deixar per escrit que els hereus l’havien de vendre per obtenir recursos per a ONGs. Només amb aquest Picasso del 1905 van aconseguir 96,7 milions d’euros.

‘Chop Suey’

Era l’obra més icònica d’Edward Hopper que encara estava en mans privades. Va ser subhastada a Christie’s al novembre i va ser adjudicada pel preu rècord de l’artista de 81,8 milions.

‘Retrat d’un artista’

El quadre de piscines més icònic de David Hockney, i un dels tres més importants de la seva obra. Va fer el rècord d’un artista viu a les subhastes quan es va adjudicar per 80,5 milions d’euros.

‘Composició suprematista’

Les avantguardes russes també es van fer un lloc entre les obres més cares de les subhastes de l’any passat. Aquesta rara obra de Màlevitx va fer el rècord de l’art rus després de ser adjudicada a Christie’s per 76,4 milions d’euros.