El nen que va fugir corrents
Cada migdia a Telecinco, just abans de l’informatiu, emeten Cámbiame. Tres persones imploren a un grup d’experts en moda un canvi d’imatge complet. Dimecres sorprenia la petició d’una noia: “Mi novio es culturista y guapísimo y no me veo a su altura ”. Durant un minut la jove va avançar per una passarel·la automàtica suplicant un replantejament del seu estilisme entre llàgrimes: “ Vengo desde Vic para ver si me podéis ayudar. Yo y mi novio lo pasamos muy mal. Me costó muchísimo conseguirlo ”. Les paraules no li sortien pel plor. “ De aquí poco celebramos los años que llevamos juntos desde el colegio. Yo le robé el primer beso y le pedí matrimonio. Para mí lo es todo. Y hace mucho que no me cuido porque tengo dos personas mayores a las que cuido y a las que quiero un montón ”. La noia continuava plorant. “ Me veo muy desanimada y me da mucha rabia porque yo a mi pareja la quiero muchísimo y quiero que me saquéis partido para sorprenderle, para que cuando llegue el día de nuestra cena y de ese momento, me vea guapa y me abrace y me diga lo guapa que estoy, porque ahora mismo no me siento así”. Els experts en moda van dedicar-li tres frases sobre la importància de l’autoestima i per aclarir-li que ella no estava ni més amunt ni més avall que el seu company culturista. Sobre el noi van recaure sospites pel que fa a la seva bona conducta i els seus sentiments cap a la noia de Vic. La participant anava vestida amb botes, texans i una samarreta de ratlles. Quan la vam tornar a veure era una altra persona, vestida com si fos una dona de més edat, exuberant, amb els cabells tenyits de ros platí, sabates de taló d’agulla, una roba ordinària i un collaret que semblava unes cadenes de subjecció, que li unien el coll amb la cintura. Una mena d’Alaska en versió de polígon industrial. Com a sorpresa van deixar que sortís el seu fillol a la passarel·la i el canvi era tan terrible que la criatura de quatre anys, en veure-la, va arrencar a córrer i es va posar a bramar. No la volia ni mirar. El company culturista i la mare còmplice li deien que estava molt guapa. L’escena feia pena i ràbia. Llàstima per la participant, perquè van convertir una noia maca en una mena de dominatrix inquietant. I pena pel nen, que encara plorava consternat. Ràbia pels valors denigrants que transmetia aquell estilisme i pels missatges hipòcrites sobre l’autoestima femenina. Marca Mediaset indiscutible: de dona a objecte sexual en quaranta minuts. La televisió pot ser allò tan perillós que diu que ens canvia la imatge externa i en realitat el que fa és intentar transformar els nostres cervells.
