El Comitè de Competició no perdona els aplaudiments de Neymar

BarcelonaEl Comitè de Competició va dictar sentència per a Neymar. El brasiler estarà tres partits sense jugar, un per l’expulsió contra el Màlaga i dos més per haver aplaudit el quart àrbitre mentre marxava del camp. Això vol dir que no podrà participar al clàssic contra el Reial Madrid del 23 d’abril. El Barça ja ha decidit que esgotarà tots els recursos i presentarà un recurs a Apel·lació, però a hores d’ara sembla pràcticament impossible que el davanter pugui ser a la gespa del Bernabéu el dia de Sant Jordi.

Neymar va assabentar-se de la sanció a la tarda, mentre era a l’hotel de concentració de Torí, preparant-se per al partit contra la Juve, un dels últims de màxim nivell que jugarà aquesta temporada amb la samarreta blaugrana. El brasiler no serà al Bernabéu i, si no hi ha un miracle, disputarà dimecres vinent l’últim partit de Champions d’aquesta temporada.

Al Juventus Stadium la màgia de Neymar no va aparèixer per salvar l’equip. Marcat pel colombià Cuadrado, i enfrontant-se sovint al seu compatriota i excompany al Barça Dani Alves, va tenir algunes accions puntuals però no va acabar de brillar en l’intent de trencar la carregosa defensa del Juventus. Ho va intentar amb algunes centrades i una rematada des de la frontal que no va arribar a bon port.

Crònica d’una sanció esperada

En el fons, Neymar ja s’esperava la sanció. De fet, ell i el club, malgrat l’optimisme d’alguns als despatxos nobles del Camp Nou. Era difícil pensar que se’n lliuraria. Gil Manzano va fer constar a l’acta que Neymar havia abandonat el terreny de joc “aplaudint el quart àrbitre mentre es dirigia al túnel de vestidors”. Si bé l’àrbitre extremeny no va afegir cap qualificatiu a l’acció i es va limitar a descriure de manera neutra què havia passat, el sol fet d’incloure aquest afegitó a l’acta implica que sigui analitzat obligatòriament pel Comitè de Competició. “Veient els precedents i coneixent el que sol passar, no ha sorprès a ningú. Almenys, a mi no m’ha sorprès -explicava Luis Enrique a la sala de premsa del Juventus Stadium-. Suposo que el club utilitzarà tots els recursos per mirar de rebaixar la sanció”.

En les seves al·legacions, el Barça considerava que no era correcta l’apreciació de Gil Manzano -deia que es dirigia al quart àrbitre- i que el gest de Neymar s’havia d’entendre “com una reacció desesperada per l’expulsió” o com “un gest de disconformitat contra els criteris arbitrals, però en cap cas dirigits al quart àrbitre”. A més, el club suplicava al Comitè que no fes cas de la “pressió mediàtica” de determinats mitjans que exigien una sanció a Neymar per evitar que jugués el clàssic.

La resposta de Competició va ser clara i contrària als interessos culers. En el seu escrit, destacava que la versió del Barça era una “interpretació” dels fets sense cap prova videogràfica i que, per tant, en cap moment “es desacreditava la veracitat de l’acta arbitral”. Per aquest motiu, i com que hi havia “nombrosos precedents” de sanció per aquests mateixos fets, aplicava “la sanció mínima, d’acord amb l’article 117” del reglament, que correspon a dos partits.