Les opcions del Regne Unit després del Brexit
Negociar la sortida del Regne Unit de la Unió Europea ha exigit enormes quantitats de temps, esforç i frustració. I amb la celebració d'unes eleccions crucials el 12 de desembre encara no és clar si el Brexit tindrà lloc, ni quan ni com serà.
Però, suposant que el Regne Unit abandoni la UE, el nou govern del país serà l'encarregat d'iniciar el llarg i difícil procés de negociar unes relacions noves amb la resta del món. Això implicarà decisions complicades, i una de les més espinoses és si hauria d'harmonitzar les seves regulacions de sectors econòmics clau amb les de la UE o amb les dels Estats Units. Quin rumb posarà la Gran Bretanya?
El primer ministre, Boris Johnson, vol que després del Brexit el Regne Unit arribi a un acord comercial i d'inversions amb els Estats Units. Al cap i a la fi, els EUA són el principal soci comercial individual del Regne Unit i la seva principal font (i destinació) d'inversió estrangera directa.
No obstant això, amb un acord així el Regne Unit hauria de decidir fins on està disposat a modificar els seus règims regulatoris per alinear-los amb els dels Estats Units (com desitgen les empreses i els inversors nord-americans). Una alineació excessiva crearia noves barreres per al comerç amb la UE, que és un mercat molt més gran per a les exportacions britàniques. A part d'això, la perspectiva d'adoptar estàndards nord-americans (pel que fa als aliments, el medi ambient o els preus dels medicaments, per exemple) ja està creant una reacció adversa en l'opinió pública de la Gran Bretanya.
A mesura que el Regne Unit es prepara per a la vida després del Brexit, les tensions regulatòries amb els EUA i la UE podrien intensificar-se en dos sectors importants més.
El primer és el sector bancari i financer. Sense una regulació adequada, el sector de serveis financers planteja riscos enormes. La crisi financera del 2007-2008 va reduir en un 7% la producció britànica, va arrasar un milió de llocs de treball, va fer que els salaris baixessin un 5% respecte als nivells del 2007 i va paralitzar els préstecs bancaris.
Després de la crisi, una comissió independent va concloure clarament que calia una reforma reguladora per protegir el poble britànic (i les finances públiques) dels préstecs bancaris imprudents. Les autoritats de la UE i dels EUA també van acceptar la necessitat d'establir normatives més consistents.
Avui, però, els Estats Units i Europa segueixen camins totalment divergents. Les entitats reguladores de la UE enforteixen les regles prudents i les exigències de capital (especialment per a bancs molt grans), i estan ampliant l'abast de la regulació perquè afecti cada actiu i cada professió de la indústria dels serveis financers. Per contra, als Estats Units de Donald Trump l'administració s'ha proposat desfer elements clau de les regulacions adoptades després de la crisi.
Si al Regne Unit s'apliqués una desregulació financera a l'estil nord-americà, alguns inversors obtindrien grans beneficis, de manera que la seva pressió continuarà. Però el seu afany per augmentar beneficis per sobre de la seguretat del sistema posaria en risc les mesures reguladores que tant va costar aconseguir i que avui protegirien els britànics d'una crisi com la del 2007-08.
Fins ara, el Regne Unit ha adoptat un enfocament sòlid pel que fa a la regulació financera, i ha implementat mesures que van més enllà de les introduïdes pels reguladors de la UE. Entre elles hi ha un nou règim que apunta a responsabilitzar els alts directius bancaris de les seves decisions i a separar les operacions de venda minorista dels grans bancs per protegir els dipòsits dels clients dels xocs al sistema financer. Aquestes mesures compten amb un gran suport de l'opinió pública i és molt probable que el govern post-Brexit dubti a l'hora de debilitar-les.
El segon repte per al Regne Unit després del Brexit serà la seva relació amb les grans tecnològiques nord-americanes. Enguany, un informe del Parlament britànic va concloure que Facebook "va violar de manera intencionada i conscient tant la privacitat de les dades com les lleis anticompetència". Però la mida i l'abast global d'aquestes empreses dificulten que cap govern que no sigui el dels Estats Units les reguli o hi influeixi.
Per contra, la UE, a través de la seva Normativa General de Protecció de Dades (GDPR, per les sigles en anglès), ha consagrat el dret dels seus ciutadans a la privacitat de les dades. A més, la Comissió Europea ha adoptat una postura emfàticament favorable a protegir la competència i limitar el domini del mercat mundial dels gegants digitals. Al març, la Comissió va multar Google per bloquejar els seus rivals en el mercat publicitari en línia, i és la tercera vegada que castiga la companyia per violacions de les lleis antimonopoli. Donald Trump, que dona suport a la lliure circulació de dades (és el que desitgen les grans tecnològiques nord-americanes), va criticar durament aquesta multa de la Comissió.
El Regne Unit depèn en gran mesura de les grans empreses tecnològiques globals, totes nord-americanes o xineses, i ha d'intentar regular-les. Un cop surti de la UE, haurà d'optar entre cedir a la pressió nord-americana o trobar una manera d'adherir-se a la regulació de la UE.
Els partidaris del Brexit van adduir que el Regne Unit podia crear la seva pròpia "estratègia global" i fer les coses "a la manera britànica" després de sortir de la UE. Per exemple, el 2016, la llavors primera ministra, Theresa May, va dir que després del Brexit el Regne Unit confiaria en la col·laboració amb els seus "sòlids aliats" per crear una alternativa al sistema de navegació per satèl·lit Galileu de la UE. Tres anys després, amb Trump a la Casa Blanca i el Regne Unit en una posició de negociació molt més feble enfront de la UE, no és tan clar qui són aquests sòlids aliats. Al govern que surti de les eleccions del 12 de desembre li esperen decisions difícils.
Copyright Project Syndicate
