Ni aquí, ni ara

BarcelonaEl futboler contemporani viu empaitat per sectes de diferent pelatge però idèntica pulsió destructora. Una de les més temibles és la dels deixebles de la Gestalt. La seva fúria iconoclasta es constitueix al voltant d’un lema: aquí i ara. Unes terribles paraules que he arribat a veure tatuades a la pell de persones que em són màximament estimades. Aquesta perillosa turba considera que preguntar-se per l’esdevenidor i posar les il·lusions en el que encara ha d'arribar és un error. Sostenen que l’únic món veritable és aquí mateix en aquest mateix instant. I que si algú no ho sap veure, a teràpia falta gent!

Però el futbol és rebel·lió i vidres trencats. I des del futbol podem defensar que l’existència d’un demà és clau per carregar les misèries de l’avui. Al nostre esport, com a la vida, és bàsica l’expectativa que alguna cosa millor arribarà. Siguem honestos: tota la humanitat gira en una gran roda d'hàmster on la benzina per seguir és el futur que se’ns promet.

Els pares que canvien bolquers cinc cops al dia, creguin-me, aquells pares no són ni a l’aquí, ni a l’ara: es miren l’orinal de reüll. Les ciutats sense discoteques, ni bars nocturns ni diversions prohibides resisteixen amb l’expectativa d’un 2021 de desconfinament, joia i barbàrie. Milions de treballadors matinen cada dia pensant en un demà en què tindran el pis pagat.

Calen més arguments? A veure aquests: el Barça és vuitè al desembre, a tres punts del descens. I alguns no estem desolats. No vivim ni a l’aquí, ni a l’ara. Ens sembla que aquest Barça té una cosa immensament millor que present: té futur. Hi ha llenya nova per fer foc, s’han remogut jerarquies i no veiem el sostre de Dest, Pedri i Riqui.

El Barça d’ara fa un any, allò sí que era decadent. El règim presidencial semblava inamovible, Arturo Vidal era titularíssim i Rakitic el refresc que entrava de la banqueta. Teníem el mateix futur que Tutankamon. Les nostres expectatives eren la làpida; el nostre himne, el Rèquiem; el nostre món, la unitat de pal·liatius. Oblidin el present: perdrem tot sovint, hem perdut ofici, però ha tornat una certa idea de la bellesa. I, sobretot, hem tornat a creure que demà pot ser un gran dia.