Trump contra la salut de les dones
Quan a la tardor va aparèixer un vídeo en què Donald Trump feia ostentació de la seves pràctiques d’assetjament sexual, va esclatar la indignació. Però si les paraules de Trump sobre les dones eren ofensives, les seves polítiques són incomparablement més perilloses i poden costar més vides que en qualsevol altre àmbit de l’administració.
Sí, la frase “guerra contra les dones” potser sembla hiperbòlica, però també reflecteix les devastadores conseqüències de les polítiques de Trump per a la salut de les dones. Correm el perill de concentrar-nos tant en les batalles de la Casa Blanca que ens oblidem de l’impacte que les polítiques de l’administració tenen en els ciutadans; per exemple, en les dones que moriran innecessàriament a tot el món per culpa del càncer de cèrvix.
El càncer de cèrvix, una mort atroç, ens ofereix un excel·lent exemple per veure com les polítiques de Trump debiliten les iniciatives contra una malaltia que es pot derrotar.
A Tulsa (Oklahoma) Betty Richardson, una dona de 45 anys, em va dir que com que no tenia assegurança mèdica no havia anat al metge, tot i que tenia la sensació que alguna cosa no anava bé. Al final, quan ja no va poder esperar més, els metges li van trobar al coll de l’úter un tumor de la mida d’una pilota de golf.
Precisament a causa de casos de detecció tardana com aquest, els EUA tenen un dels índexs de supervivència al càncer de cèrvix més baixos del món desenvolupat. I també per això Betty Richardson ha decidit fer sentir la seva veu. “Em vaig haver de rumiar si concedia aquesta entrevista, però si algú no desenvolupa un càncer perquè he parlat amb vostè, ja haurà valgut la pena”.
El 2017 ningú hauria de morir de càncer de cèrvix perquè és una malaltia fàcil d’evitar. I, tanmateix, per falta de recursos i voluntat política, cada dues hores mor una dona als Estats Units i a tot el món per aquest motiu; i la malaltia en matarà dues o tres durant el temps que tardeu a llegir aquesta columna.
Als EUA Trump està minant la lluita contra el càncer de cèrvix en deixar sense finançament Planned Parenthood, que cada any fa unes 270.000 proves de detecció. Una segona manera de posar traves a la lluita contra el càncer de coll uterí és l’anomenada “llei mordassa global”, que suprimeix el finançament a organitzacions estrangeres vinculades d’alguna manera a l’avortament. I la tercera és la retallada dels ajuts per al Fons de Població de les Nacions Unides, un actor internacional de primer ordre a l’hora de reduir les morts per càncer de cèrvix.
A Haití el Fons de Població de l’ONU treballa amb una destacada organització sense afany de lucre, Innovating Health International, per salvar la vida de dones com Mariliene Yéyé, de 36 anys, viuda i amb tres fills. La Mariliene no ha anat a escola i és analfabeta, però té una filla de 13 anys, la Fedline, que és molt intel·ligent i ha arribat a ser la número 1 dels 64 alumnes de la seva classe. Ara, però, s’ha descobert que la Mariliene té càncer de cèrvix. Ara lluita per la seva vida i ja no pot guanyar diners rentant roba. Això vol dir que no pot pagar les mensualitats escolars, 30 dòlars per nen, i que la Fedline ha hagut de deixar l’escola. La noia intenta mantenir-se al dia en els estudis pel seu compte; en part, per oblidar-se de la fam.
Aquesta és la mena de tragèdia que es pot evitar d’una manera senzilla i econòmica. El càncer de cèrvix es pot prevenir en general amb la vacunació o amb un sistema que comença amb un cribatge molt barat utilitzat als països pobres i anomenat la “prova del vinagre”. Una infermera aplica una mica de vinagre al coll uterí, que, si hi ha una lesió precancerosa, es torna blanc. La infermera congela aleshores la lesió amb una mena de pistola de plàstic. I la vida de la dona se salva per un preu total d’uns 3 dòlars.
He vist l’organització Marie Stopes International aplicar aquest mètode per salvar vides al Vietnam, però l’administració Trump li està retallant les ajudes en aplicació de la “llei mordassa global”. A Haití vaig veure com una infermera, Holdie Fleurilus, feia la prova del vinagre en un hospital i treia una lesió precancerosa a una treballadora sanitària de 33 anys, a qui potser va salvar la vida. Tot plegat va durar 15 minuts. Fleurilus diu que sovint tramita l’ingrés de dones amb càncer de coll uterí en etapa 4 i pensa: “Si hagués vingut fa uns anys, amb una mica de vinagre li podria haver salvat la vida”.
El Fons de Població de les Nacions Unides tenia l’esperança de fer més proves del vinagre a Haití i salvar així més vides, però no podran perquè Trump els ha tallat el finançament dels Estats Units.
“No es pot fer una idea de la frustració que representa veure aquestes dones que arriben amb un càncer de cèrvix en etapa 4 -afirma el Dr. Vincent DeGennaro Jr., d’Innovating Health International-. Tindran una mort lenta i dolorosa que es podria haver evitat per 3 dòlars”.
Un aplaudiment per als Països Baixos, el Canadà, Suècia i altres països que aporten més diners per a la salut de les dones i intenten compensar el que Trump està fent.
Aquest tema no s’hauria de polititzar. Cal dir en favor de George W. Bush que, com a expresident, ha fet del càncer de cèrvix un tema prioritari: busca finançament i dona a aquest problema una molt necessària visibilitat.
Per què escric sobre el càncer de cèrvix si soc un home? Perquè la salut reproductiva corre sempre el perill d’acabar marginada com a “cosa de dones”. Perquè tant als homes com a les dones ens interessa salvar vides. Perquè quan Trump adopta polítiques pro vida que en realitat són pro mort, tots hem d’entrar en acció.