Governar l’Argentina a ritme de bàsquet

BarcelonaEl seu pare, Juanino, jugava a futbol, i la seva mare, Margarita, a vòlei, però Nico Laprovittola es va decidir pel bàsquet després de veure la pel·lícula Space Jam. “Fins als 13 o els 14 anys vaig compatibilitzar el bàsquet amb el futbol. M’agrada el futbol, soc del Boca Juniors, m’encanta Riquelme... Quan jugo a la Play Station, escullo abans el futbol que el bàsquet”, reconeix el jugador de la selecció de l’Argentina amb un somriure que no es treu mai de la cara. Tant quan dona entrevistes com quan juga a bàsquet, la seva gran passió.

L’Argentina disputarà avui (13 hores) els quarts de final de la Copa del Món contra Sèrbia, que diumenge es va complicar el camí a les medalles al perdre contra la selecció espanyola, que avui competirà contra Polònia (15 hores, Cuatro). “No tenim al cap ser favorits. Pensem en jugar cada partit, en competir sempre al màxim. Aquí hi ha altres equips més favorits que nosaltres, però no els tenim por”, confessa el director de joc, que la temporada que ve compartirà vestidor amb Facu Campazzo al Reial Madrid. De la seva actuació depenen bona part de les opcions de victòria. “Crec que estem fent un torneig brillant. Noto que tots ens sentim bé, que ens sentim còmodes a l’equip. Tots intentem aportar coses i estem amb un somriure... Crec que això es transmet a la pista. Arribem a la fase final en el millor moment de la preparació, que és una cosa molt bona”, assegura. Sona sincer, gens presumptuós.

Ara que l’Argentina té les semifinals a tocar, Laprovittola vol posar l’accent en les virtuts de la seva selecció. “Hem de seguir per aquest camí. Estem mostrant un joc molt bo, un joc col·lectiu en què hi ha moltes passades, en què tots participem. I, òbviament, no tenim por de jugar contra ningú, ni por de competir, sinó que anem al màxim i creiem que podem guanyar a qualsevol”, resumeix. El base posa en valor la feina de jugadors veterans com Luis Scola. “Té 39 anys, però s’entrena més que qualsevol altre jugador d’aquest torneig o qualsevol altre jugador de bàsquet que hagi vist. Crec que això ho resumeix tot. A ell no li importa l’edat o caure a terra deu vegades. I per a nosaltres és un plaer poder tenir-lo amb nosaltres i que ens empenyi. Com ens empeny Facu Campazzo amb la seva energia i la seva intensitat; com ens empeny Pato Garino amb la seva grapa, amb la seva defensa... Cadascú aporta coses a aquest equip i el Luis és un dels que més empeny, més enllà de la seva edat”, analitza.

Una família singular

La mare de Laprovittola, Margarita Stolbizer, té una carrera política important i va ser candidata a la presidència de l’Argentina amb el GEN, un partit socialdemòcrata que no va aconseguir seduir la majoria dels votants. “A casa es parlava més d’esport que de política. Els tres germans vam practicar esports des de ben petits. Els meus pares parlaven entre ells de política i nosaltres escoltàvem. Des que soc petit que la meva mare està ficada en política i per a ella és molt important. És molt apassionada. Ella sempre em dona suport a mi i jo a ella”, assegura Laprovittola, que només té paraules bones per recordar el seu pas per Badalona. “La Penya em va donar l’oportunitat de tornar a la Lliga Endesa i d’estar en un equip amb molta història. Quan vaig arribar l’objectiu era salvar-nos, però a llarg termini el club volia créixer, i això és el que em va transmetre. Jo necessitava un lloc en què em cuidessin i en què creguessin i confiessin en el meu joc. A Badalona em van deixar mostrar la meva manera de jugar”, diu.

Ara que s’acosta als 30 anys, Laprovittola ha accentuat el seu paper de líder. “Cada vegada faig una miqueta millor el paper d’ajudar els joves. Intento fer bromes, però al vestidor tenim jugadors que parlen més que jo. Quan s’han de prendre decisions sobre coses importants, hi soc i sempre dic la meva. M’agrada veure els meus companys contents i còmodes”, reconeix.

Quan va visitar La Resistencia i va ser entrevistat per David Broncano, Laprovittola va reconèixer que té més d’un milió d’euros al banc. El base encara recorda la sorpresa que l’ACB li va preparar per atorgar-li el guardó a millor jugador (MVP) de la temporada. Els seus pares van viatjar des de Buenos Aires fins a Badalona per assistir al lliurament. “Acabar la temporada així, rebent un premi d’aquesta magnitud, per a mi va ser increïble, una cosa que no havia pensat per a la meva carrera”, explica Laprovittola, que no va poder contenir les llàgrimes en veure’s envoltat dels seus pares i la seva parella, Delfina Vollmer. “En algun partit sí que vaig sentir una mica d’emoció, però no soc de plorar, no em surt. Però allò em va superar totalment. Va ser molt emocionant, no m’ho esperava”, reconeix.