L’ANC a la Fira d’Abril? No cal
Em deixa perplex la decisió de l’ANC de participar en la Fira d’Abril (Morena de la Serra) amb una caseta. La veritat és que mai he tingut l’oportunitat de visitar-ne el recinte, a diferència de la magnífica Feria de Abril de Sevilla, un esdeveniment que paga la pena veure si més no una vegada a la vida. Catalunya i Andalusia són dues meravelloses realitats indissolublement lligades per la recent història migratòria, cosa que puc dir amb coneixement de causa. Hi he viscut durant anys, gaudeixo del privilegi de tenir molts amics i coneguts a la zona i expresso la convicció que si un dia hi ha potencials aliats amb el Procés a Espanya sortiran d’Andalusia i de la seva gent (no de la seva classe política, que necessita una àmplia renovació). Recordem que les opinions de Susana Díaz, per exemple, no tenen res a veure amb les de la majoria de la gent andalusa.
Dubto, però, de l’oportunitat d’aquesta estratègia de l’ANC. ¿Realment pensem que la manera correcta de fer proselitisme és, directament, obrir una caseta a la Fira d’Abril? ¿Entre flamenc i rebujitos (atenció a no beure’n més de tres: és boníssim però traïdor)? No ho crec. Al contrari. Una caseta de l’ANC només podria provocar una mena de rebuig i despertar votants del no fins ara adormits. Es podria malinterpretar i veure com una intrusió en un ambient que no és el seu natural, encara que aquesta no sigui la intenció.
La meva experiència em diu que és molt més fàcil introduir cent productes (o idees) en un territori obertament favorable que un de sol en un territori, com a mínim, neutre. Jo optaria per enfortir, doncs, la campanya en zones amigues i arribar al 100% del potencial (ara encara no s’hi ha arribat, segurament). Perquè hi ha molt per fer. No té sentit anar a moure feus on un independentisme clar sempre ha estat residual. I si és veritat, com assegura el sondeig organitzat per Esquerra Republicana aquest març, que un 39% dels votants de Ciutadans i un 42% dels que defensen les tesis del PSC i el PP ja acudirien a les urnes i que, amb aquesta participació, el sí s’imposaria amb un 57% dels vots (amb un 45% per al no), s’ha d’anar amb molt de compte perquè la participació no pugi més del 60% llarg que va donar aquesta enquesta (1.780 persones).
Recordem el 27-S, en què l’elevada implicació de la ciutadania en zones del cinturó de Barcelona va donar vots i més vots a Ciutadans (primer partit a l’Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat, Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Adrià de Besòs, Esplugues de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Rubí, Ripollet, Barberà del Vallès, la Llagosta i Montornès del Vallès) en unes eleccions, presentades com un plebiscit sobre la independència, en què va votar el 77% del cens. Què passaria, doncs, si aquest cens es repetís en un referèndum vinculant? Ja s’activaran els partits partidaris del no per motivar els seus votants, no fa falta que ho facin els del sí. A més a més, no crec que es pugui repetir un boicot dels unionistes a l’estil 9-N i, si s’ha d’atraure algú a la consulta, han de ser els votants de CSQP, els del PSC i, fins i tot, els de l’antiga Unió (i els amics del PACMA!).
He de posar com a exemple Mariano Rajoy i les seves poques campanyes a Catalunya. El president d’Espanya, un gran estrateg sovint jutjat a la lleugera, sap perfectament que unes intervencions directes seves aquí a Catalunya no poden fer altra cosa que motivar més l’independentisme, i ha escollit la manera més fàcil i primària d’actuar: trobades amb audiències limitades i entre públic afí.
Una caseta de l’ANC a la Fira d’Abril tindria el mateix efecte que una paradeta de Societat Civil o de la selecció espanyola a la plaça Catalunya de Barcelona el dia de Sant Jordi (buides). S’ha d’invertir, doncs, allà on la utilitat marginal de cada acció és més alta. En el cas del cinturó roig/taronja, crec més en una feina lenta i constant que no pas en arriscades accions de màrqueting directes i actives com aquesta. Tot fluirà, i si la idea d’una República Catalana és una bona idea, inevitablement arribarà a territoris on ha costat més al principi, gràcies a la mateixa dinàmica familiar i de les relacions humanes. I si hem d’anar a la Fira d’Abril, anem-hi amb vestit andalús i passem-nos-ho bé (fàcil). Cum Romae ut Romani faciunt fac (A Roma, porta’t com els romans).