La polèmica del Born: on són els defensors dels veïns?

Quina gràcia! Com canvien les coses. Trobo interessant i trist (sovint les dues coses coincideixen) veure que, en la polèmica al voltant de les estàtues de Franco al Born, ningú ha fet ni una mínima menció a la figura dels veïns. I ningú esmenta els veïns quan s’està decidint una nova orientació per al museu. Quina cosa més estranya. Una situació totalment diferent de la de fa tres anys, quan una part important dels eximis opinadors de la ciutat es mostrava escandalitzada per com s’havia pogut fer un museu “celebrant” el 1714 i oblidant totalment la voluntat del barri. Es feia referència al vell projecte de biblioteca com si fos un edèn perseguit per tots els residents de la Ribera; hi havia una plataforma, El Torn del Born, que lluitava en contra del projecte actual, amb la voluntat, una mica naïf, de posar l’espai al servei de la comunitat amb propostes que, segons la meva opinió, haurien acabat mercantilitzant l’antic mercat. ¿El tòpic general? ¿Com es pot fer un nou equipament municipal oblidant totalment els veïns? Una vergonya! Una falta de sensibilitat greu envers els autòctons, que necessiten un projecte diferent, un projecte activador de totes les energies del barri. Era molta, doncs, la preocupació de l’antiga direcció per demostrar una certa amabilitat amb el veïnat, conscients que eren moltes les possibilitats de figurar com els dolents de la pel·li: malvats nacionalistes i un mausoleu per celebrar aquelarres d’esquena a un pobre veïnat privat d’un equipament fonamental.

La situació ara és diferent. On són tots aquells paladins del km0? Muts com ànecs muts (un plat molt gustós que tastaria si no m’hagués tornat semivegetarià), la qual cosa és encara més peculiar si considerem que els que anaven en contra del projecte coincideixen, ideològicament, amb els que ara mateix l’estan gestionant i apropen la figura del dictador a un lloc tan simbòlic. I us ho puc assegurar: les estàtues de Franco no fan barri. ¿Hi ha, doncs, propostes per millorar l’encaix del museu en el veïnat? Què s’ha fet malament? Com ha afectat la vida de les persones que viuen a l’entorn?

Des del meu punt de vista, hi ha dues conseqüències principals de la inauguració del centre: la primera, l’arribada de gent de parla catalana (afegeixo bilingüe per no ser crucificat) des de Barcelona i tot Catalunya, i la segona, la creació d’un nou escenari a la ciutat de Barcelona on els veïns hem sigut espectadors de tot tipus d’espectacles. El primer és, doncs, un efecte positiu, perquè, en un entorn on la llengua que més se sentia era l’spanglish i el defensor més gran de la imatge del país eren els establiments de La Baguetina Catalana (open 24 hours a day), donar la benvinguda a famílies normals provinents de totes les comarques ha fet molt bé a tot l’entorn. En una Ciutat Vella cada cop més Disneyworld i en una Barcelona cada cop menys Catalunya, necessitem aquests espais que contaminin un entorn tan depauperat i que ajudin a fer una mica de país. Que això passi per una teatralització de la plaça és, potser, una conseqüència inevitable que els veïns s’han d’empassar, amb la presència periòdica de castellers, gegants (els Mickey Mouse catalans), músiques tradicionals i saltimbanquis diversos a vegades insuportables. Aquest ha sigut el veritable canvi per al barri, la presència d’un museu viu que ha exercit activament en el seu entorn. Convertir-ho en un centre dedicat exclusivament a la recuperació de la memòria històrica, una iniciativa segurament lloable, esborraria aquesta acció enriquidora.

Com es pot millorar, doncs? Fent més activitat en què els veïns participin de veritat, com els casals (un èxit limitat per les poques places) o els jocs per a nens. Potser també la Moritz, situada a l’interior, podria tenir més protagonisme (un menú diari?) o oferir descomptes als veïns. De la mateixa manera, la llibreria hauria d’aprofitar més la falta crònica d’establiments semblants, ampliant la seva oferta. En fi, defensors dels veïns que us heu oblidat de la gran tasca que vau dur a terme fa tres anys: ara que l’Ajuntament us és proper ideològicament, la vostra veu crítica és més que necessària. I potser aquell geni i visionari que va exposar la famosa pancarta en què comparava el Centre Cultural amb el Valle de los Caídos (pobre Quim Torra) la pot tornar a fer servir quan arribin les estàtues de Franco, recordant altre cop (m’agrada la frase i la cedeixo de bon grat a polítics volenterosos): les estàtues de Franco no fan barri.