Nits orientals amb el Chaplin asiàtic

Només hi ha un festival en què el públic pugui cantar de cor una pel·lícula de Bollywood. Només un lloc on pots menjar tailandès mentre mires un remake indi de Rambo en versió musical, Baaghi 2. Només hi ha un festival que homenatgi amb una retrospectiva la figura més comercial del cinema xinès actual, Stephen Chow. I només hi ha un festival a l’Estat que projecti 13 premières internacionals de pel·lícules asiàtiques. Les Nits de Cinema Oriental de Vic reuneixen totes aquestes fites projectant 31 pel·lícules des d’avui i fins diumenge; de dia, al cinema Vigatà, i de nit, a l’aire lliure al Parc de la Bassa dels Hermanos. L’any passat van reunir 10.000 espectadors en sis dies.

Fa 15 anys, en la primera nit de cinema a la fresca es va voler buscar una experiència inèdita, lluny del cànon nord-americà i del tòpic estiuenc. El film convidat va ser Shaolin Soccer,de Stephen Chow, la pel·lícula que el va llançar a la fama i que barreja un monjo shaolin amb futbol, humor slapstick i kung-fu amb estètica de dibuixos animats. Aquest any es reviurà aquella primera nit delirant en la sessió inaugural i es podran veure quatre films més de Chow. “Algunes de les pel·lícules més taquilleres de la història de la Xina són seves”, diu el director del festival, Quim Crusellas, per resumir la figura d’aquest artista marcial, actor, cineasta i productor a qui “han comparat amb Chaplin pel seu aprenentatge humil, perquè al principi semblava més un personatge de circ que un actor”, afegeix.

És impossible que el públic occidental entengui en la seva totalitat “l’humor cantonès, que és histriònic, autoparòdic i ple de localismes”, reconeix Crusellas, “com a la Xina tampoc no entenen igual que nosaltres Star Wars per molta promoció que se’n faci”, però han aconseguit “agradar a Occident sense renunciar als seus referents autòctons”, destaca. Els personatges que corren a càmera ràpida o les onomatopeies visuals són l’exemple de com es pot ser trencador i alhora universalment comprensible. Però s’ha d’estar obert de ment.

A més de ser l’únic festival de l’estat espanyol amb aquest nivell d’especialització en el cinema oriental -per això hi assistiran diversos equips artístics i ambaixadors o cònsols de països com la Xina i el Japó-, la peculiaritat de les Nits de Cinema Oriental de Vic és que atreuen com a públic les comunitats asiàtiques que viuen a la capital d’Osona -on per exemple hi ha uns 1.200 indis-, i fins i tot els han integrat a l’organització, formada per voluntaris. A més, cada vespre el cinema es marida amb menjar oriental fet per oriünds de cada lloc.

La vocació popular també es demostra amb els títols programats: hi ha thrillers, comèdia romàntica, musicals de Bollywood, anime, superherois i funny manga (adaptacions de manga amb personatges reals). També hi ha pel·lícules polítiques, crítiques amb el règim xinès, “que tot i així no han sigut censurades per evitar fer-los propaganda”, diu Crusellas. I el toc eròtico-festiu, la nit golfa, la protagonitzen Big boob sisters: the yellow panties of happiness. Monges amb pits grossos i calces grogues: la pel·lícula que Vic estava esperant.