Les absències entelen l'arribada d'Elionor a la condició d'hereva

MadridQuan la princesa d’Astúries, Elionor de Borbó, faci aquest dimarts el recorregut cap al Congrés dels Diputats per a la cerimònia de jurament de la Constitució coincidint amb els seus 18 anys, veurà banderoles amb el seu rostre als principals carrers de Madrid, els colors de l’ensenya espanyola a tot arreu i gent victorejant-la. Però aquesta bombolla que les autoritats conservadores madrilenyes han preparat a consciència, no s'adiu amb la realitat de l’Espanya actual, cosa que tindrà el seu reflex en el Congrés.

Els diputats de Sumar, d’ERC, de Junts, del PNB, d'EH Bildu i el del BNG, que sumen 57, no hi assistiran. En total seran 54 els absents perquè sí que hi anirà Marta Lois en condició de portaveu de Sumar, Esther Gil com a vicepresidenta tercera de la mesa i Yolanda Díaz com a vicepresidenta del govern espanyol. Són el 16% dels diputats i el 19% dels electors del 23-J. Tampoc ho faran els presidents de Catalunya, Pere Aragonès, ni el lehendakari, Íñigo Urkullu. La situació no té res a veure amb la que va viure el seu pare el 30 de gener de 1986. En aquella ocasió, l’única absència a l’hemicicle va ser la de l’únic diputat d’Esquerra, Francesc Vicens. Sí que hi van anar el llavors president, Jordi Pujol, i el lehendakari José Antonio Ardanza.

Trencament del consens

El consens monàrquic que va presidir la Transició va començar a esquerdar-se quan, a principis de la dècada de 2010, van confluir la crisi econòmica amb els escàndols del rei emèrit, Joan Carles I, fins al punt que va haver d’abdicar en favor del seu fill Felip el 2014. En aquest context coincidirien dos processos d’impugnació del règim dels 78 paral·lels, el moviment del 15-M, que desembocaria en Podem, i el procés sobiranista català, que va certificar el divorci entre bona part de la societat catalana i el rei Felip VI, sobretot arran del seu discurs del 3-O.

El resultat és la consolidació d’un bloc republicà al Congrés que és clau per a la governabilitat i que és majoritari en nacions històriques com Catalunya i Euskadi. Si per Joan Carles I va ser cabdal el suport del nacionalisme basc i català, a més del de l’esquerra (incloent-hi el PCE), ni Felip VI ni la seva filla hi poden comptar. Només la dreta (PP i Vox) i el PSOE (més aviat els seus dirigents) es mantenen fidels a la monarquia. Perquè les poques enquestes que han preguntat sobre la monarquia ja han detectat que l’electorat socialista està fortament dividit sobre la qüestió, i en el total de la societat espanyola les posicions republicanes són ja majoritàries entre els més joves. És per això que la cerimònia de jurament de la Constitució de la princesa Elionor és tan important per a la monarquia. És una oportunitat d’or per reconnectar amb la societat presentant una imatge moderna aprofitant la joventut de l’hereva.

Una de les claus per aconseguir-ho és allunyar-la tant com sigui possible de la figura del seu avi, que no assistirà a la cerimònia, com tampoc la reina Sofia.

Cerimònia amb honors militars

Tot i això, el que aquest dimarts es veurà per televisió tindrà poc de modern i sí molt de tradicional i protocol·lari. La família reial, amb Felip VI i Letícia, la princesa Elionor i la infanta Sofia arribaran a les 11 h al Congrés dels Diputats escortats per l’Esquadró de la Guàrdia Reial, i on hi haurà format el Batalló Mixt d’Honors. Allà seran rebuts pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el Cap de l’Estat Major de la Defensa (JEMAD), Teodoro Esteban López. Des del podi el rei rebrà honors militars i passarà revista a les tropes.

Al peu de l’escalinata del Palau, on s’haurà instal·lat un baldaquí que ja va ser utilitzat en el jurament d’Alfons XIII el 1902, seran rebuts per la presidenta de la cambra, Francina Armengol, i el president del Senat, Pedro Rollán, i a dins saludaran la resta d’autoritats de l’Estat, com ara el president del TC i del CGPJ.

De l’hemicicle s’han retirat tots els escons i s’han posat 585 cadires per acollir diputats i senadors (i dissimular les absències). La cerimònia es produirà en una estrada que s’ha instal·lat nova a la zona de la presidència de la cambra. Armengol farà un discurs i Elionor farà el jurament que marca l’article 61.2 de la Constitució sobre el mateix exemplar que va fer servir el seu pare el 1986. Curiosament, aquest article marca que l’hereva jurarà "guardar i fer guardar la Constitució i les lleis i respectar els drets dels ciutadans i de les comunitats autònomes", és a dir, que es reconeix que hi ha uns drets col·lectius que corresponen als territoris. Una Constitució que, per cert, encara manté la preponderància de l’home sobre la dona.

La cerimònia es clourà amb una desfilada militar a la Carrera de San Jerónimo i després amb un dinar amb 150 convidats al Palau Reial on sí que hi haurà el rei emèrit, l’home que ha fet trontollar tot l’entramat de la Transició, i on s'imposarà el collar de Carles III.