No creure's la millor: perfil de Lieke Martens

BarcelonaFa mesos que s’ha d’esforçar per seguir tocant de peus a terra. Reconeix que viu en un núvol i mira de mantenir la seva senzillesa entre tant d’elogi i tants premis. Lieke Martens va guanyar ahir a Londres el premi The Best que la confirma com la millor jugadora del món del 2017, per davant de la nord-americana Carli Lloyd i de l’estrella de l’últim Mundial sub-17, la veneçolana Deyna Castellanos. L’extrem del Barça no va poder anar a recollir el guardó perquè està concentrada amb la seva selecció, Holanda, que avui juga el primer partit de classificació per al Mundial de França, davant Noruega (19 h). És allà, a l’hotel amb les companyes, vestida de futbolista, on se sent realment còmoda. Els escenaris, les catifes vermelles, els flaixos dels fotògrafs, són l’extra inesperat al qual des d’aquest estiu no li ha quedat més remei que acostumar-se.

Tot li ha vingut de cop i amb prou feines ho està podent pair. “La situació la va superar una mica al principi”, reconeixen al Barça, on han estat patint l’huracà mediàtic de la seva arribada. Amb més de dues o tres atencions a mitjans i patrocinadors cada dia, l’agenda de Martens està pleníssima. Anuncis, periodistes, aficionats. Està acostumant-se a acceptar que la reconeguin pel carrer, sobretot els turistes holandesos amb qui es creua, i que cada diumenge sigui l’objectiu d’unes defenses que es preparen per frenar la nova estrella del futbol mundial. I el “Jo? A mi?” continua sent la pregunta que ella, humil i sorpresa, es fa cada cop que l’informen d’un nou èxit individual.

I ja en porta uns quants. A l’agost, la UEFA la va considerar la millor futbolista de l’any. Poques setmanes abans havia aixecat el títol de campiona d’Europa i havia reunit al carrer tot el país per celebrar la glòria orange. Ella, que amb gols i assistències va fer mèrits per ser premiada com la MVP del torneig, va ser el motor d’un trident ofensiu màgic, amb Miedema i Van de Sanden com a companyes d’atac d’una Holanda fresca, valenta i il·lusionada.

Això és molt ella, en el fons. Una extrem decidida en l’un contra un, amb una potència que la fa imparable quan encara en carrera, amb un esperit competitiu que no li permet donar cap pilota per perduda. És lluitadora i exigent. Prefereix jugar a la banda esquerra, on cada recepció és una oportunitat per fer la seva jugada estrella: desfer-se de l’adversària més pròxima, iniciar una conducció cap a la frontal de l’àrea i engaltar un xut potent que entri pel pal més allunyat de la porteria. És, des de l’altra banda, una jugada similar a la que feia Arjen Robben i, com el seu compatriota, la repeteix sense que, de moment, els rivals hi trobin l’antídot.

“El seu cop de pilota sona diferent al de la resta. Juga a un altre ritme”, li reconeixen des de la grada. Al vestidor blaugrana també li aprecien el seu desplegament físic, la seva professionalitat i les seves ganes de millorar. La defineixen com una jugadora tímida i discreta, i de la seva expressivitat no es desprèn cap aire de grandesa. Cap estridència, cap mirada prepotent. “És tranquil·la, madura i molt treballadora”, comenten a Sant Joan Despí.

Als 24 anys, està il·lusionada amb el seu pas per Barcelona, on està complint el somni de vestir la samarreta del Barça -un club que ha après a estimar a través de Johan Cruyff, Ronaldinho i Messi- i on viurà amb la seva parella, que s’hi ha traslladat per acompanyar-la en el salt professional. Casa seva serà un refugi senzill enmig del soroll.

Lieke Martens parla fluidament cinc idiomes (holandès, anglès, francès, alemany i suec, fruit de les seves experiències a l’Standard de Lieja, Duisburg, Göteborg i Rosengard), i aviat hi sumarà el castellà -l’està estudiant amb gran interès- i el català. En el seu últim any a la Damallsvenkan va coincidir amb Marta Vieira, propietària del FIFA World Player (i Pilota d’Or femenina) entre els anys 2006 i 2010, una veu que podrà guiar-la en aquest procés de viure a l’aparador de ser la millor.

Són guardons que ocupen lloc a la vitrina però que, a la gespa, són més una exigència que una garantia. A Holanda va resoldre el desafiament de jugar amb la pressió de ser l’equip amfitrió amb lideratge i encert. A Barcelona, de moment, ho està fent amb gols decisius per obrir la llauna. “No es creu que sigui la millor”. Aquest segurament deu ser el seu secret.

Cristiano fa bons els pronòstics i guanya el The Best

Cristiano Ronaldo arribava a la gala dels premis FIFA The Best amb pas ferm, convençut que el guardó al millor futbolista del 2017 seria per a ell. I així va ser a la gala celebrada a Londres, on va fer valer la Lliga i la Champions aconseguides aquesta temporada. “Ha sigut un any increïble i en porto onze pujant al podi. Ho he aconseguit amb esforç i treball”, deia. Leo Messi (Barça) i Neymar (PSG), els altres finalistes, es van haver de conformar entrant al millor onze de la temporada, on també hi havia el blaugrana Iniesta i els madridistes Ramos, Marcelo, Kroos i Modric. Buffon, Alves i Bonucci completaven l’onze. D’altra banda, el tècnic del Reial Madrid, Zinedine Zidane, va aixecar el guardó com a millor entrenador. En futbol femení, va ser per a Sarina Wiegman, la seleccionadora d’Holanda. El premi Puskas al millor gol de l’any va ser per a Olivier Giroud (Arsenal), i el de millor porter per a Gianluigi Buffon (Juventus).