Nobel de la pau als guardians de la democràcia a Tunísia: la societat civil

El Quartet per al Diàleg Nacional rep el prestigiós premi a Oslo, que homenatja l'única experiència no del tot fallida enmig de les guerres i revolucions de la regió

Els representants del Quartet de Diàleg per la Pau de Tunísia, aquest dijous recollint el premi Nobel de la pau / EFE
Cristina Mas
10/12/2015
3 min

BarcelonaEl premi Nobel de la pau 2015 ha reconegut el paper de la societat civil de Tunísia, que ha estat clau en la transició democràtica del país. Avui han recollit el premi a Oslo els representants de l'anomenat Quartet, l'organisme amb què el principal sindicat del país, la patronal i altres entitats civils van arribar a un acord que va evitar que descarrilés el procés. I és que Tunísia, el bressol de les Primaveres Àrabs, és l'únic exemple positiu d'unes revolucions que van suscitar grans esperances de justícia i llibertat, però que han acabat desembocant en cops d'estat i cruentes guerres civils. A Tunísia el premi s'ha rebut entre la il·lusió i la desesperança, per la difícil situació econòmica que viu el país i l'impacte dels últims atemptats jihadistes.

"Aquest és realment un premi per la pau, reconeguda en un marc d'inestabilitat i guerra", ha dit la cap del comitè noruec del Nobel, Kaci Kullmann Five, en la cerimònia, celebrada enmig de fortes mesures de seguretat davant el risc d'un atac jihadista. "Vivim temps turbulents, al nord d'Àfrica, al Pròxim Orient i a Europa, on milions de persones fugen de la guerra, l'opressió, el patiment i el terror", ha afegit. "Si tots els països haguessin fet com Tunísia, facilitant el camí per al diàleg, la tolerància, la democràcia i la igualtat de drets, moltes menys persones s'haurien vist forçades a fugir".

Un dels guardonats, Abdessatar Ben Moussa, representant de la Lliga Tunisiana pels Drets Humans, ha dit en una entrevista abans de rebre el premi que "les armes només porten, al cap i a la fi, a la destrucció". "A Líbia, per exemple, ara hi ha un diàleg, però les situacions dels nostres veïns s'han de resoldre a través d'un autèntic diàleg amb la societat civil, els partits i evidentment deixant al marge les faccions terroristes", ha afirmat.

El Quartet Nacional per al Diàleg va ser impulsat per la Unió General de Treballadors Tunisians (UGTT), el sindicat únic sota la dictadura de Ben Ali, que va jugar un paper clau per derrocar-lo el gener del 2015. En l'organisme hi van participar també la patronal tunisiana UTICA, la Lliga dels Drets Humans i el Col·legi d'Advocats, que van proposar-se la missió de rescatar la transició tunisiana en el seu moment més crític, l'estiu del 2013. Llavors, el país havia experimentat l'assassinat del seu segon líder polític, el diputat d'esquerres Mohamed Brahmi, que se sumava a la mort, un any abans, del líder del Front Popular Choukri Belaïd. L'oposició laica va responsabilitzar dels atemptats el govern liderat pel partit islamista Ennahda, i va iniciar una mobilització al carrer per forçar-ne la caiguda. La tensió va arribar fins a tal punt que es va témer un cop militar.

Claus per salvar la transició

Però quan ja s'havien trencat tots els ponts de diàleg entre govern i oposició, el Quartet es va erigir en mediador i va ser capaç convèncer uns partits enrocats que acordessin una nova convocatòria electoral. Finalment, Ennahda va acceptar cedir el poder a un govern tecnocràtic i, a canvi, l'oposició va desbloquejar el treball de l'Assemblea Constituent. Uns mesos després s'aprovava la Constitució democràtica del país, que consagra les llibertats individuals i la igualtat entre l'home i la dona, i se celebraven amb tota normalitat unes noves eleccions legislatives i presidencials que tancaven el cicle de la transició. El poder va acabar en mans dels conservadors de Nidah Tunis, que van formar un govern de gran coalició amb els nahdauis, els seus grans rivals.

Un esperó en un moment difícil

El Nobel arriba en un moment molt difícil per al país àrab, encara sota el duríssim cop dels dos brutals atemptats terroristes dels mesos de febrer i juliol, que es van saldar amb la mort de 59 persones, la majoria turistes estrangers. A més d'amenaçar la jove democràcia tunisiana amb mesures d'excepció, els atacs han posat en el punt de mira el sector del turisme, un dels puntals de la seva economia.

stats