Els nois joves d’avui: la generació més de dretes des del 1989
BarcelonaSegons una idea popular força estesa, ser d’esquerres seria més habitual en edats més prematures, mentre que el conservadorisme s’abraçaria a mesura que ens anem fent grans. “Ara que soc gran cal tocar de peus a terra”, “la revolució és per als joves”. Aquestes idees, juntament amb la compra d’un habitatge o la voluntat de tenir estabilitat vital són aspectes que es relacionen amb la idea que ser gran i fer-se de dretes són dos elements intrínsecament lligats.
Segons la tendència que s’ha anat detectant aquests últims anys, però, caldria començar a revisar aquest estereotip popular. Els joves cada vegada són més de dretes, un fenomen que se circumscriu sobretot (o en exclusiva) als homes joves. Si mirem la tendència en els sondejos realitzats pel Centre d’Estudis d’Opinió, els nois d’entre 16 i 24 anys, en comparació a altres franges d’edat o amb les noies de la mateixa edat, són més partidaris d’abaixar els impostos i de la gestió privada de la sanitat i l’educació. Les diferències són especialment altes en termes impositius: volen pagar menys impostos, encara que els serveis públics se’n vegin perjudicats. Una enquesta realitzada per Òmnium Cultural a principis del 2024 va confirmar la dretanització i l’espanyolització dels nois joves del nostre país.
Noves dades publicades recentment per l’Estudi Electoral Europeu confirmen que es tracta d’una tendència que recorre bona part dels països europeus. L’anàlisi ens indica com a mínim dos patrons rellevants. Primer, s’observa que els homes que avui tenen entre 16 a 29 anys són més conservadors que qualsevol home de la mateixa franja d’edat des del 1989. Segon, els homes joves d’avui no només són més conservadors que les dones de la mateixa edat, sinó que ho són molt més que els homes de 65 anys o més, que són els que fins fa pocs anys eren els més conservadors de tots.
Tanmateix, es tracta d’un conservadorisme diferent del patró tradicional. Així, la religió o la tradició ja no emergeixen com els puntals ideològics de la nova dreta jove. Per contra, els nois joves d’avui tenen més tendència a donar suport a polítiques més il·liberals, més restrictives en termes d’igualtat de gènere, la desigualtat els preocupa menys o veuen les polítiques climàtiques com un possible fre al creixement econòmic. En alguns casos també volen afavorir polítiques migratòries més restrictives. Uns patrons, això sí, que varien entre països: mentre a Espanya, França, Itàlia o a la majoria de països europeus occidentals els homes joves es desmarquen per la dreta, a l’Europa de l’Est la tendència és menys marcada.
L'extrema dreta es frega les mans
A poc a poc aquest canvi d’actituds i valors s’ha cristal·litzat en un canvi en el comportament electoral. Per exemple, en les eleccions al Parlament Europeu de l’any passat, vam veure com S’ha Acabat la Festa obtenia tres eurodiputats i ho feia impulsat pel vot masculí: el 75% dels seus votants van ser homes i molts d’ells tenien entre 18 i 29 anys.
Els motius de fons sembla que han estat diversos. Els avenços aconseguits per les dones amb les noves polítiques d’igualtat de gènere semblen haver creat un “rebuig de gènere”, empenyent certs homes joves a sentir-se perdedors del nou equilibri polític. Els estudis fets fins ara ens indiquen que moviments com el Me too o alguns debats culturals entorn de drets racials o de persones minoritzades s’han percebut de forma negativa per part d’alguns homes (sobretot joves). El fet que els homes joves s’informin més per xarxes socials i que el seu nivell d’interès o informació política sigui especialment baix hi hauria contribuït.
A banda, la situació econòmica dels últims anys va invertint progressivament certs equilibris econòmics de gènere, en un canvi que és percebut com a negatiu per alguns homes. Així, la joventut d’avui té davant seu enormes reptes econòmics, però els homes joves es trobarien en una pitjor situació de partida. El nivell educatiu de la nova generació de dones és més elevat i un nombre creixent d’homes joves acaba ocupant feines més precàries i inestables. Una transformació que es trasllada fins i tot en el “mercat” de l’emparellament.
Amb tot, la recerca feta fins ara ens indica que el conservadorisme dels joves no és una qüestió d’edat, sinó una motxilla que s’han posat i que sembla que carregaran quan es facin grans. En termes electorals això implica que, en el còmput global d’escons, l’impacte del seu comportament és encara limitat. Al cap i a la fi, el percentatge de joves és baix. Tanmateix, a mesura que es produeixi l’inevitable canvi generacional, la seva influència ben segur que es notarà.
La tasca dels periodistes és influir?
Els fans del Pareu Màquines de l’ARA ja sabran que en alguns rotatius les seccions d’opinió política i informació política són difícils d’identificar. Es podria dir que es tracta d’una sensació aïllada i que l’ínclit Álex Gutiérrez es dedica a ensenyar-nos només aquelles ocasions en què periodista i agent polític es transmuten. Res més lluny de la realitat. Segons les dades recollides per Worlds of Journalism, Espanya és un dels estats de la UE on més periodistes creuen que una de les seves tasques és la d’influir en l’agenda política (el 37% pensen així). Només es veu superat per Croàcia i Estònia. En altres latituds, com Àustria o Alemanya, la mateixa xifra no arriba al 10%.
